Arxiu per a la categoria ‘Sàpiens’

Ermengol d’Urgell és un dels personatges més destacats del segle XI a Catalunya. Va ser bisbe, polític, militar i impulsor de grans obres públiques. I la seva tascar va ser reconeguda fins el punt que el van elevar a la categoria de sant. La seva “vida i miracles” està recollida al número de juliol de la revista “Sàpiens” de la que en parlem cada dijous. Avui ho farem amb l’historiador Lluís Obiols Perearnau, arxiver municipal de la Seu d’Urgell.

“Baetulo torna a la vida”

totsxtots - 7/07/2011

Ens situem a la primeria del segle primer abans de Crist, pocs anys després que l’emperador August transformés la República en un Imperi. Baetulo viu moments d’esplendor gràcies a l’exportació de vi. Seguim la vida quotidiana a la ciutat de la mà d’un treballador de Marc Procí, un personatge històric que regentava un pròsper negoci vinícola. Passegem per la ciutat romana que es conserva al subsòl de Badalona. Aquesta es una de les propostes que ens ofereix la Revista Sapiens d’aquest juliol i d’ella en volem parlar avui amb l’antropòleg i director del museu de Badalona, Joan Mayné.

El número 105 de la revista “Sàpiens” corresponent al mes de juliol, que estrenem demà, dedica el seu reportatge central a “La revolució dels clavells”. El presenta com a “Portugal,1974. La revolta que va posar fi a la dictadura més llarga d’Europa”. L’autor del reportatge és l’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa, amb l’assessorament de l’historiador Josep Sánchez Cervelló. Compta també amb una entrevista amb Otelo Saraiva de Carvalho, l’estratega de la revolta.

La guerra de Biafra, conflicte que es va produir entre el 1967 i el 1970, està gravat en l’inconscient col·lectiu amb una icona esfereïdora: la dels nens moribunds de panxes inflades i cossos raquítics. Políticament, el conflicte va ser, per moltes raons,  un episodi clau de la història del segle XX. “El somni trencat de Biafra”, aquest és el títol del darrer reportatge que comentarem del número del mes de juny de la revista “Sàpiens”. Un dijous més ens acompanya la cap de redacció de la revista, la Sònia Casas.

El reportatge que comentarem, avui, de la revista “Sàpiens”, ens permetrà entrar al santuari d’un dels faraons més poderosos de la història d’Egipte: Tuthmosis III. Diuen que, pràcticament, no va perdre cap batalla, i que va ampliar el límits d’Egipte fins el nord del Sudan. Com cada setmana, ens acompanya la cap de redacció de “Sàpiens”, Sònia Casas, i, per ampliar la informació sobre les excavacions que es fan en el temple de Tuthmosis III, contactarem amb l’egiptòleg Xavier Martínez, que hi participa com a “epigrafista”.

L’alliberament de l’illa de Rodes l’any 1944, les disputes entre el rei Joan II i el príncep de Viana o les festes cavalleresques que es van organitzar amb motiu del casament d’Enric 4t.  d’Anglaterra són alguns episodis històrics que directa o indirectament, apareixen al Tirant lo Blanc. Aquest mes, la revista “Sàpiens”, dedica un dels seus reportatges a explicar alguns dels episodis històrics més curiosos que van inspirar la novel·la escrita per Joanot Martorell. En parlem, com cada dijous, amb la Sònia Casas.

L’afer Irurita. Cas obert

totsxtots - 2/06/2011

El bisbe Manuel Irurita va ser un símbol del nacional-catolicisme franquista. Se’l va considerar un màrtir de la guerra civil . La versió que s’havia donat per bona, fins ara, és que poc després d’esclatar la guerra, va ser afusellat, a Barcelona, per un grup d’anarquistes. La revista “Sàpiens” ha investigat aquesta història i hi ha trobat molts punts foscos. Ha reconstruït la misteriosa desaparició del bisbe i sembla que la conclusió és que Manuel Irurita no només va sobreviure a la guerra sinó que es va organitzar un fals enterrament, l’any 1943, a la Catedral de Barcelona. “Afer Irurita. Cas obert”. Aquest és el reportatge de la revista Sapiens ja del mes de juny que comentarem aquesta setmana. La seva autora ha estat la redactora en cap de la revista i col.laboradora del Tots per Tots Sònia Casas. Una investigació que ha dut a terme amb l’assessorament de Joan Villaroya i Josep Maria Solé Sabater.

Una torre maleïda, una jardins penjants i un estel de granit negre al Museu del Louvre són els referents que més o menys gairebé tothom té al cap en pensar en Babilònia, l’antiga “Babilu”, una ciutat que també va ser un imperi. O millor dit, dos imperis: l’imperi de Hammurabi i l’imperi de Nacubo-donosor. Mil anys separen un govern de l’altre, el temps que va necessitar aquesta civilització per néixer, créixer i morir. “Babilònia, la porta dels déus”, aquest és el darrer reportatge de la revista “Sapiens” del mes de maig del qual parlarem al “TotsxTots” i ho farem, com sempre, amb la seva cap de redacció, la Sònia Casas.

Qui va matar el general Joan Prim?

totsxtots - 19/05/2011

El general Joan Prim va ser un dels personatges més populars del segle XIX. Les seves gestes militars van elevar-lo a la categoria d’heroi, però les seves conspiracions i canvis de bàndol polític van rebaixar-lo a la de traïdor. Nascut a la ciutat de Reus, Joan Prim va ser assassinat en el moment àlgid de la seva trajectòria política en un crim envoltat de misteris. Però qui va assassinar Prim?  I per quin motiu? A aquestes preguntes intenta  respondre el reportatge que publica aquest mes la revista “Sàpiens” i del quan en parlem tot seguit amb la seva redactora en cap de Sàpiens, Sònia Casas.

¿A qui li passaria pel cap emportar-se el gel de Boston al Carib per prendre’s un refresc? Aquesta és la idea que va tenir, a principis del segle XIX,  l’empresari nord-americà Frederic Tudor. Gràcies a ell, els cubans es van beure el seu primer cafè amb gel. Frederic Tudor, el rei del Gel, aquest és un dels reportatges d’aquest mes de maig de la revista “Sàpiens” i un dijous mes tenim aquí la seva redactora en cap, Sònia Casas, per parlar-ne.

Després de moltes dècades d’abusos i penúries al camp, a mitjan segle XV la pagesia catalana va dir prou. Dos homes de diferent tarannà, Francesc de Verntallat i Pere Joan Sala, encapçalar la primera revolta popular de la nostra història, una revolució que va fracassar en les formes però no en el fons. A partir d’aquell moment, les classes oprimides van saber que unides podien lluitar pels seus drets i sortir – se’n. “Revivim les revoltes remences del segle XV”. Així es titula el reportatge de la revista “Sàpiens” del qual parlem aquesta setmana. Ho fem amb la seva autora, l’escriptora Agnès Rotger.

Darrere de sant Jordi se superposen cultes pagans que el cristianisme primitiu va assimilar en la figura del màrtir ja que, durant aquells primers anys de cristianisme calia trobar personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador. Sant Jordi era també un home sant per a l’Islam i els contes orientals van ser els encarregats de fer-lo el salvador d’una princesa. A partir de l’edat mitjana, Sant Jordi va ser patró dels cavallers i es va convertir en el senyal identitari de la corona d’Aragó. Qui va ser realment sant Jordi i perquè el seu culte es tan important? Aquesta és la pregunta que intentarem avui aclarir amb la cap de redacció de la revista “Sàpiens” Sònia Casas.

Els universitaris francesos ocupant els carrers de París el maig de 1968 són sens dubte el gran episodi de la història del moviment estudiantil. Dos anys abans de tot allò, però, a la capital de Catalunya es va trenar un moviment de masses que va arribar a erosionar la dictadura del general Franco, amb la creació del Sindicat Democràtic dels Estudiants de la Universitat de Barcelona, constituït  al convent dels Caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, ara fa 45 anys, i que ha entrat a la història col·loquialment com “La Caputxinada”. “El març català que va precedir el maig francès”. Aquest és un dels reportatges d’aquest mes d’abril de la revista “Sàpiens” i en parlem, com sempre, amb la redactora en cap de la revista, la Sònia Casas.

Vídeo

totsxtots

    Etiquetes