Està tot tan malament!

totsxtots - 11/06/2012

Avui he començat a escriure sense cap idea concreta en ment però sovint escriure és com parlar, pensar o reflexionar amb veu alta i teclat en mà, anar jugant lletra a lletra i “dibuixant” amb coherència aquest pensar lliure de censura.
Intento fer, en temps real, una fotografia a la societat d’ara i avui i personalment diria que està tot tant…, sí, perquè no dir-ho? … tot tan malament… i, fins i tot, suposo que, des d’aquest llit d’hospital, ni amb l’optimisme més benintencionat millora l’espectacle actual d’una societat malalta, malhumorada i, de la qual almenys jo me’n sento enganyada,. Però visc en ella i cada vegada, i de manera mes visible, vivim i intentem mantenir-nos des de l’individualisme d’un mateix o de la pròpia família.
Avui costa mirar pel veí. I és que no cal anar lluny. No cal ni esperar a veure el telenotícies. Vull dir que mentre parlin, per exemple, de la pobresa, sovint extrema, dels països tercermundistes tenim la idea que està molt lluny o que es tracta de països subdesenvolupats que han corregut des de sempre amb la mala sort. Però mala sort, la nostra, perquè ja dic que no cal arribar ni fins a la cantonada del “nostre” carrer on hem viscut des de sempre i que ara gairebé hi notem la fredor i la incertesa de quan busques un carrer per on no has passat mai.
Però, bé!, no seré jo qui apunti les notes més negatives. Els polítics ja s’encarreguen de vendre’ns “a” per “b” quan els convé. I que em disculpin, ja que sóc conscient que generalitzar és un error.
Ara parlant del tema, recordo que fa ja força anys se’m va ocórrer escriure que la política era l’art de saber mentir i els polítics grans experts en manejar-nos com a titelles i oferir-nos l’espectacle de confrontar-se entre ells amb elegància i comprar- nos els vots amb la moneda del carisma i,,, Avui ho escric gairebé sense èmfasi i tampoc voldria ferir sensibilitats.
Amics, la veritat es que jo he escrit molt de o sobre la vida i una altra veritat és que sempre m’he trobat amb la paraula amor. I parlant d’ell, del sentiment més desitjat, dantesc i purament universal… prometo un proper article dedicat a ell però mentretant quedeu-vos amb allò que acostumo a dir: AMOR: Indiscutiblement gran mestre, i nosaltres, com no, els seus deixebles. I quin mestre! Hàbil en l’ofici d’ estimar, imprescindible en l’ofici de viure!

Emma Miralda

Deixa un comentari

L'adreça electrónica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb  *

Vídeo

totsxtots

    Etiquetes