Pels amics de la ràdio

totsxtots - 21/04/2012

” I és el temps que passa, i és la vida que passa i és tot plegat que passa i deixa petjada “

Emma Miralda (20/04/12)

Hola, hola a tots. Bé, fins el moment em dic Emma Miralda i vaig néixer en un dia qualsevol de l’ any 76. I sí, com en tots els inicis reitero que les primeres linees (i més si es tracta de la presentació d’ un mateix… ) son les més decisives i a l’hora les més delicades. Jo sóc d’aquelles persones que els costa parlar d’elles mateixes. No sé, una de les meves lluites permanents és lluitar contra la incertessa (que. per cert, quan penso en la incertesa no puc evitar retornar a aquella reflexió que sempre m’ acompanya: tots, realment tots, sense cap mena de distinció i sense saber el què, el com o el perquè caiem ben bé de quatre grapes a la vida i sovint inclús abans d’ obrir els ulls a la vida, ens toca ja plorar si volem mamar. I amics, sense gaire ciència és aixi com iniciem aquesta passejada entre clars i foscos que és la vida.

Parlant de mi, i de la meva lluita contra la incertesa… hi ha qui troba en la incertesa aquella curiositat, aquella màgia que esdevé el motiu, el motor per viure. En canvi, a mi, i malgrat que molts em veuen com una persona somniadora, m’agrada tocar de peus a terra i, com no, buscar la màxima autonomia en les activitats més quotidianes del dia a dia o en allò que més m’agrada fer que, com segur que ja sospiteu, és escriure. Quan escric, ens trobem el paper i jo i entre ell i jo… el blanc, el buit, el luxe d’un espai que encara ningu ha trepitjat, lliure i que com a contrapartida reclama sinceritat.

Sí, Sempre dic, i el pas del temps així m’ho va mostrant, que tot allò que jo no hagi estat capaç de dir amb el llenguatge escrit i el seu joc de paraules, dubto que ho diguin els meus llavis. Sabeu, a modus personal també us diré, que la escriptura és, segons com, una de les meves millors amigues, el millor simil a  una “vàlvula d’escape”, i tan indispensable.

I parlant una mica de tot sense deixar de parlar de res… quan ja som aqué és interval rera interval, acte rera acte, i escena més escena, com anem configurant la història i a l’hora l’obra de la nostra vida. I com a actors que ens veiem obligats a ser… el temps i les seves circumstàncies van i vénen i nosaltres seguim, malgrat tot, plorant, rient i vivint entre vestidors fins que quelcom ens obligui a dir “Adéu” . I suposo que no és cap secret que hi ha certes coses que un no pot evitar d’escriure amb certa ràbia o ironia. De fet, ara que hi penso recordo que jo, anys enrera, era una bona adepta a l’hora d’emprar la ironia però ara, avui per avui, em defineixo com a una persona realista que escric des d’un angle molt particular.

Si em demanessin que busqués un color per pintar l’ara, l’avui, l’aqui… no podria.

Si em demanessin que busqués un color per pintar el passat, l’ahir i els seus moments no en sabria. I és que, ja fa alguns anys, la vida, com passa a qualsevol mortal em va fer boicot: I és ara i aquí, avui que miro endavant i el camí em sembla tan… Tant se val! Tinc clar que és temps de viure. Deia que ja fa anys que intento conviure (com se sol dir ” a las duras y a las madures ) amb una malaltia neurodegenerariva que per més ” inri” no té nom; és desconeguda. El més fort és que se’m va presentar sense avisar i malgrat les meves moltes negatives es va instal.lar a ” casa meva ” com si d’un hoste es tractés. O, més aviat, com si es tractés d’aquella veïna pesada i xafardera a qui, vingui per una mica de sal o pebre o vingui, curiosament, a preguntar-te pel teu estat de salut, mai no convides a passar. I qui sap si serà per això que, malgrat tot, sempre continua a peu de porta fent del teu viure un viure tediós, ja que estic les 24hrs. del dia ageguda en el mateix llit, la meva capacitat de moviment voluntari és molt reduida.

Bé, tan se val amics! Aquesta, a grans pincellades, sóc jo i el que si tinc prou clar és que és temps de viure!!.

4 comentaris Pels amics de la ràdio”

  1. M.ÀNGELS OLIVA TORRAS escrigué:

    Moltes felicitatsEmma pel teu escrit ple de vida. Realment les parules escrites esdevenen arrrels de vida i llita constant que ens fan créixer al llarg de la nostra vida

  2. Judit escrigué:

    Es temps de viure!, anims germaneta!, t’estimo!!…

  3. Alejandra escrigué:

    Hola Enma, a partir de hoy seguiré tu blog, intuyo que tienes muchas emociones que comunicar y una oportunidad casi mágica a través de este medio de que tus vivencias lleguen a mucha gente sin necesidad de moverte y quién sabe . . . puede que tu ejemplo de superación y TUS REFLEXIONES ayuden a otras personas a descubrir la importancia de tu frase: ES TIEMPO DE VIVIR. Un Abrazo y no busques un color toda la paleta de colores es tuya!! tú decides de qué color pintas TU PRESENTE.

  4. Montse escrigué:

    Aqui, hoy, ahora, mañana, puedes compartir tus inquietudes, tus alegrias, tus aspiraciones, tus ilusiones, tu lucha, comparte para que la lucha, sea donde sea, la evoques desde donde la evoques, la hagas desde donde la hagas llegue a todos, que todos podamos aprender, entender, compartir y contribuir!
    No te rindas, La esperanza nunca se pierde y nunca se pierde porque es ella… la esperanza!!!!
    Mi querida Emma, adelante, no te rindas cree en lo que cuesta creer, lucha aun no saber porque se lucha, cree en lo imposible, no tires nunca la toalla aunque el camino sea arduo e incierto, porque lo imposible,…, no existe.
    Mi “cariñet”, adelante!!! fins aviat!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrónica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb  *

Vídeo

totsxtots

    Etiquetes