Al setembre comença una nova temporada, és el moment de plantejar-se els nous reptes de futur i la investigació científica és una de les maneres més eficaces de mirar endavant. Malgrat que la situació socioeconòmica actual sigui complicada, el coneixement és una de les eines més poderoses per sortir-ne enfortits.

Per parlar de la recerca a casa nostra i per donar-li la benvinguda al nou curs, hem convidat el Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Martorell. Amb ell hem parlat dels ajuts europeus Sarting Grants que s’han donat aquesta setmana i que han rebut 14 projectes catalans, de la Nit de la Recerca i del lloc que ocupa Catalunya en el rànquing mundial pel que fa a recerca.

Foto: Gencat

Sovint les notícies biomèdiques sobre determinades malalties omplen pàgines de diaris i hores de televisió; els avenços en la recerca en malalties com la SIDA o el càncer reben l’atenció dels mitjans, malgrat el percentatge de persones afectades per aquestes malalties, malgrat important, és relativament baix. En canvi, tots ens alimentem… i (si podem) cada dia! I malgrat tot, generalment no es donen a conèixer els avenços que es fan perquè la producció d’aliments sigui més segura i més eficient.

En aquesta edició del Sapiència, hem volgut entrevista Josep M. Monfort, director de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per conèixer la recerca que es fa en aquest “centre de centres” per a millorar la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels secctors agrari, alimentari i aqüícola, al proveïment d’aliments sans i de qualitat per als consumidors.

Durant l’entrevista, també hem parlat amb Antonio Velarde, investigador de l’IRTA que ens ha parlat de la importància del benestar animal durant el transport i el sacrifici dels porcs, de cara a obtenir una carn més saborosa.

La setmana vinent arriba un dels grans esdeveniments científics d’aquest any a la ciutat de Barcelona, el FENS Fòrum. Del 14 al 18 de juliol la ciutat acollirà uns 7.000 experts internacional dels temes més diversos al voltant del cervell: el desenvolupament de la memòria, l’aprenentatge, les emocions o les lesions medulars, només per posar-ne alguns exemples.

Amb la Mara Dierssen hem parlat aquest matí de la importància d’aquesta trobada i hem destacat alguns dels ítems principals dels que es parlarà la setmana vinent. Hem comptat amb la participació d’experts com el Dr. Juan Lerma, director de la SENC i el Dr. Fernando de Castro, investigador de l’Hospital Nacional de Paraplègics.

També hem paralt de la implicació de la ciutat en aquest congrés i de la seva dimensió més ciutadana amb Inés Garriga, Directora de l’area de creativitat i innovacio de l’Institut de Cultura de Barcelona

 

En aquesta vida, no hi ha cap decisió o acció dels èssers humans que sigui completament neutra. Tota acció té la seva conseqüència.  Aquests dies que sembla que el món sencer està atravessant una tempesta implacable, podem pensar que el nostre vaixell va amunt i avall sense control. Afortunadament, enmig del vent rabiós i les onades, el nostre petit vaixell també ens dona bones notícies que ens fan recuperar la confiança en la seva fortalesa. Vacunes contra la malària que pòden fer que milers de nens deixin de morir a l’Àfrica i que estan fetes al clínic de Barcelona, recerca en àmbits com la SIDA o el càncer, que fan de Catalunya un país avançat per la seva aposta en la recerca científica.

Sovint sentim a dir que l’educació i la recerca són els motors del desenvolupament d’un pais. Però després això no sempre es correspon amb els diners destinats a aquests àmbits en uns pressupostos. En un context de crisi i amb inferioritat de recursos respecte a d’altres països o d’altres comunitats , com és que la recerca de Catalunya sobresurt a nivell internacional? Quina conseqüència té ser excel.lents i quin preu s’ha de pagar per seguir-ho sent enmig de la tempesta? De tot això en parlem amb un convidat ja conegut de l’Eureka, el Director General de Recerca, Josep Maria Martorell.

Miquel A PericasMiquel Àngel Pericàs va néixer a Palma de Mallorca l’any 1951. És director de l’Institut Català d’Investigació Química, l’ICIQ, des de l’any 2000.

Amb seu central a Tarragona, a l’ICIQ hi treballen unes 260 persones, de les quals el 80% és personal científic. Els perfils dels seus investigadors combinen disciplines molt diverses, i sobretot, origens molt diferents, perquè el 53 % són estrangers.

Segons un prestigiós informe sobre institucions científiques del 2011, que avalua l’excelencia dels centres de recerca, l’ICIQ és un dels 20 millors centres de recerca europeus.

De l’ICIQ, de les línies d’investigació que s’hi desenvolupen i de la recerca al nostre país n’hem estat parlant en aquesta entrevista.

Damià BarcelóEl Dr. Damià Barceló és el director de l’ICRA, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, un centre de recerca que té com a objectiu impulsar la recerca i la innovació en tots els aspectes relacionats amb l’aigua. Recentment ha publicat un estudi sobre la presència de drogues d’abús en els aqüífers de Barcelona del que n’hem estat parlant al programa.

I com sempre que ens acompanya el director d’un centre de recerca, li hem demanat per les linies de recerca principals que duen a terme a l’ICRA. Una entrevista molt interessant, que podeu recuperar en qualsevol moment.

Jordi PascualEl Dr. Jordi Pascual és el director de l‘Institut Català de Nanotecnologia, un centre de recerca ACER que fa recerca i busca aplicacions en el fascinant món de les nanociències i la nanotecnologia. Amb ell hem estat conversant de nanopartícules d’or que poden ajudar en el tractament dels tumors i de nanorobots que poden netejar les taques de petroli del mar.

També hem aprofitat per parlar de política científica i de la fugida de cervells del nostre país.

220px-Salvador_MacipJust abans de la Diada de Sant Jordi hem parlat amb Salvador Macip sobre la seva darrera novel·la, Hipnofòbia, guardonada amb el Premi Carlemany d’aquest any. La novel·la parteix d’un article aparegut a finals dels 90 on es plantejava que no dormir podia aportar-nos noves capacitats mentals fins ara desconegudes. A partir d’aquí, l’autor ens proposa una barreja de gèneres en un llibre on també s’exploren els límits de la ciència. A més de comentar aquesta novetat literària, amb el nostre convidat també hem parlat de la seva feina a la Universitat de Leicester, on és professor de Bioquímica i estudia les bases moleculars del càncer i l’envelliment cel·lular.

ACER - Isern i CavalliMatteo Cavalli-Sforza és el director de l’IFAE, l’Institut de Física d’Altes Energies i Jordi Isern dirigeix l’Institut de Ciències de l’Espai. Malgrat podriem pensar que l’immensitat de l’univers no té res a veure amb l’estructura de la matèria, gràcies a tots dos hem descobert que anavem errats.

L’IFAE i ICE comparteixen molts projectes de recerca que ens han explicat i amb els que hem pogut viatjar (durant uns quants minuts i de manera virtual) entre supernoves i pulsars, però també entre leptons, quarks o neutrins.

Jordi Isern i Matteo Cavalli han estat els protagonistes de l’entrevista ACER d’aquesta quinzena.

Master Comunicació CientificaVisita l’Eureka! una nodrida representació dels alumnes de la 17a edició del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental que organitza l’Observatori de la Comunicació Científica i la Universitat Pompeu Fabra. Molts d’ells son científics que estan aprenent a explicar com funciona la ciència, començant per la seva pròpia recerca.

Alguns dels que han treballat —o ara estan treballant— com a investigadors ens expliquen la seva experiència al món de la recerca. I a continuació, un altre grup ens planteja un debat sobre un tema sempre polèmic: els transgènics. Acabem la jornada reflexionant al voltant d’una pregunta: per què és important per la societat invertir en ciència?

sapienciaxarxa

    Etiquetes