L’obesitatés un problema en augment al nostre país. Les darreres dades apunten que un 45% dels nens espanyols tenen sobrepes o obesitat.Les causes són múltiples, però, com ja hem explicat algun cop en la secció de la neurobiòloga Mara Dierssen, som el nostre cervell. Per tant, conèixer com el nostre cervell gestiona aspectes com la gana i la sacietat,  o la relació entre l’alimentació i les addiccions, poden generar eines per lluitar contra aquesta epidèmia.

Entre d’altres aspectes interessants, la Mara Dierssen ens ha parlat d’un ratoli “xocoadicte” amb el que han estat investigant.

mara dierssenSempre és un plaer sentir la Mara Dierssen parlant de com funciona el cervell, aquesta massa tova de poc menys d’un quilo i mig de color blanquinós que tots els humans tenim dins del nostre crani i que ens fa ser com som.

Descobrir la complexitat d’aquest cervell també ens ajuda a entendre moltes actituds dels humans. Avui hem parlat d’un col.lectiu del que de vegades ens costa entendre les seves respostes: els adolescents.

Amb la Mara hem parlat del cervell adolescent i de com canvia el cervell des que som unes poques cèl.lules en l’úter de la nostra mare fins que ens fem vells.

Mara Dierssen: el son

admin - 5/02/2012

mara dierssenItalo Calvino va escriure “tot allò que és imaginable pot ser somiat”… Però també va afegir que “fins i tot el somni més inesperat és una endevinalla que amaga un desig, o bé el seu contrari, un temor”.

Amb la Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica, hem parlat de son i de somnis, de dormir i dels processos que tenen lloc en el nostre cervell en aquell moment en que passem de la vigilia al son. Ens desconnectem completament? Hi ha àrees del cervell que es posen en marxa quan ens adormirm? Hi ha una zona concreta del cervell on es produeixen els somnis? Tothom somia? Per què recordem alguns somnis i altres no?

També hem repassat algunes de les notícies importants d’aquesta setmana. Per exemple, s’ha demostrat que  l’activitat mental alenteix l’evolució de l’Alzheimer.

David Bueno – Gener #1

admin - 14/01/2012

David BuenoAquesta és una de les notícies que ens ha portat en David Bueno, professor de genètica, investigador  i divulgador científic, que ens visita cada 15 dies per posar-nos al dia de les principals descobertes que han publicat les revistes científiques de referència.

En aquesta ocasió, en David ha recollit una sèrie de notícies que tenen a veure amb la plasticitat neuronal, aquesta capacitat que té el nostre cervell per crear noves connexions en funció de l’activitat que realitzem. La gimnàstica mental no és realment efectiva com a demostrat un experiment amb taxistes de Londres.

La noticia que cal agafar amb pinces aquesta quinzena té un titular escandalós “estar gras ens fa menys intel.ligents”.

Música i neurones

admin - 29/09/2011

cervell i musicaLa música ha intrigat des de fa molt de temps neurobiòlegs de tot el món. És un so molt especial que té la capacitat d’evocar emocions i que és present en totes les cultures del món. Per què existeix la música? Per què ens agrada la música que ens agrada?. Hem parlat amb Philip Ball, escriptor científic, i Stephan Koelsch, neurocientífic, que van participar en el curs organitzat pel CUIMPB, El perquè de la música: una conversa interdisciplinària per mirar de respondre aquestes preguntes.

mara dierssenAquest dissabte amb la Mara Dierssen hem explorat la neurobiologia de les emocions, concretament la por. Hem descobert que hi ha persones amb un trastorn mental que impedeix sentir por i que hi ha fàrmacs que poden reduir la por en determinades circumstàncies.

mara dierssenAmb la neurobiòloga Mara Dierssen, aquesta setmana hem estat xerrant de què li passa al nostre cervell quan dormim. Podriem pensar que no hi ha activitat, però res més lluny d’això! Els somnis posen el nostre cervell a funcionar d’una forma tan intensa, que la nostra escorça cerebral actua com si estiguéssim desperts.

Dani-Jiménez-blocEl científic més sexy de l’Eureka, Dani Jiménez, assegura que el cervell del geni Albert Einstein va estar guardat en un pot de melmelada. El patòleg Thomas Harvey va estudiar-lo i va tallar-lo en més de 200 trossets. Aquestes investigacions van servir per demostrar que el cervell d’Einstein pesava menys que la mitjana, encara que la densitat de neurones semblava més elevada que la resta al còrtex cerebral.

Cert o fals…?

Rafa MaldonadoLa revista científica The Lancet ha publicat aquesta setmana una classificació de les drogues més perilloses. La investigació conclou que l’alcohol és la substància amb conseqüències més greus: tres cops més nociva que el tabac o la cocaïna. Aquest diumenge hem estat parlant amb el Dr. Rafael Maldonado, catedràtic de farmacologia la Universitat Pompeu Fabra sobre l’efecte que tenen aquestes substàncies sobre el nostre cervell.

mara dierssenL’amor és una ciència? O si més no, es pot estudiar amb les eines de la ciència? Avui amb la neurobiòloga Mara Dierssen hem descobert que es enamorem fins i tot abans que en siguem conscients, que quan diem “ho veig tot negre” és gairebé literal i que l’amor i el sexe estan separats, fins i tot a les nostres neurones.

sapienciaxarxa

    Etiquetes