Els badalls són un fenòmen ben curiós. Només cal veure o sentir algú badallant perquè ens agafin unes ganes gairebé incontrolables de fer-ho. El seu poder evocador és enorme,  no cal veure algú que badalli perquè ens en vinguin ganes. Si parlem sobre badalls o llegim sobre badalls, també ens passa.

Diu el diccionari que badallar consisteix” en obrir la boca amb un moviment espasmòdic d’inspiració seguit d’una expiració prolongada, per efecte de la son, de la gana, de la fatiga, de l’avoriment….”. Però la ciència no es posa d’acord sobre la seva funció ni sobre perquè s’encomanen amb tanta facilitat.

En aquesta secció hem explorat algunes possibles respostes.

Després de sis temporades d’èxit absolut, més de mig centenar de països de tot el món van veure gairebé alhora l’últim capítol de la sèrie LOST.

El desenllaç de les aventures dels supervivents d’un accident aeri en una illa deserta no va deixar indiferent a ningú. Molts espectadors van criticar l’últim episodi. I és que els dos capítols finals van posar en dubte tot el que els seus seguidors havien disfrutat durant els sis anys anteriors.

La neurobiologia té la resposta a una qüestió que els guionistes i escriptors ja fa temps que saben: el final d’una història és molt important.

Avui també hem acomiadat la Mara Dierssen que ens ha acompanyat durant dues temporades a l’Eureka parlant del cervell, com no podia ser d’una altra manera. Hem volgut saber com són les vacances d’una de les neurobiòlogues més reconegudes del nostre país i quins són els beneficis d’aquests dies de vacances pel nostre cervell.

La setmana vinent arriba un dels grans esdeveniments científics d’aquest any a la ciutat de Barcelona, el FENS Fòrum. Del 14 al 18 de juliol la ciutat acollirà uns 7.000 experts internacional dels temes més diversos al voltant del cervell: el desenvolupament de la memòria, l’aprenentatge, les emocions o les lesions medulars, només per posar-ne alguns exemples.

Amb la Mara Dierssen hem parlat aquest matí de la importància d’aquesta trobada i hem destacat alguns dels ítems principals dels que es parlarà la setmana vinent. Hem comptat amb la participació d’experts com el Dr. Juan Lerma, director de la SENC i el Dr. Fernando de Castro, investigador de l’Hospital Nacional de Paraplègics.

També hem paralt de la implicació de la ciutat en aquest congrés i de la seva dimensió més ciutadana amb Inés Garriga, Directora de l’area de creativitat i innovacio de l’Institut de Cultura de Barcelona

 

L’obesitatés un problema en augment al nostre país. Les darreres dades apunten que un 45% dels nens espanyols tenen sobrepes o obesitat.Les causes són múltiples, però, com ja hem explicat algun cop en la secció de la neurobiòloga Mara Dierssen, som el nostre cervell. Per tant, conèixer com el nostre cervell gestiona aspectes com la gana i la sacietat,  o la relació entre l’alimentació i les addiccions, poden generar eines per lluitar contra aquesta epidèmia.

Entre d’altres aspectes interessants, la Mara Dierssen ens ha parlat d’un ratoli “xocoadicte” amb el que han estat investigant.

mara dierssenSempre és un plaer sentir la Mara Dierssen parlant de com funciona el cervell, aquesta massa tova de poc menys d’un quilo i mig de color blanquinós que tots els humans tenim dins del nostre crani i que ens fa ser com som.

Descobrir la complexitat d’aquest cervell també ens ajuda a entendre moltes actituds dels humans. Avui hem parlat d’un col.lectiu del que de vegades ens costa entendre les seves respostes: els adolescents.

Amb la Mara hem parlat del cervell adolescent i de com canvia el cervell des que som unes poques cèl.lules en l’úter de la nostra mare fins que ens fem vells.

David GelonchEn David Gelonch a banda de presentar el COM Llevar-se és mag. I molt bo! Ens ha acompanyat a l’Eureka! per fer-nos alguns trucs que ens han deixat amb la boca oberta, malgrat disposavem d’algunes pistes gràcies al llibre “Los engaños de la mente “, un llibre que explica com els trucs de màgia desvelen el funcionament del cervell.

Els mags juguen amb nosaltres i amb la nostra percepció i a nosaltres ens encanta!

Mara Dierssen: el son

admin - 5/02/2012

mara dierssenItalo Calvino va escriure “tot allò que és imaginable pot ser somiat”… Però també va afegir que “fins i tot el somni més inesperat és una endevinalla que amaga un desig, o bé el seu contrari, un temor”.

Amb la Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica, hem parlat de son i de somnis, de dormir i dels processos que tenen lloc en el nostre cervell en aquell moment en que passem de la vigilia al son. Ens desconnectem completament? Hi ha àrees del cervell que es posen en marxa quan ens adormirm? Hi ha una zona concreta del cervell on es produeixen els somnis? Tothom somia? Per què recordem alguns somnis i altres no?

També hem repassat algunes de les notícies importants d’aquesta setmana. Per exemple, s’ha demostrat que  l’activitat mental alenteix l’evolució de l’Alzheimer.

cata viSegur que heu sentit alguna vegada algun tastador de vi o heu llegit alguna nota de tast que parla de trobar el gust de “préssec madur” o “fruites del bosc” o fins i tot espècies com el clau o el pebre en un vi determinat. Com pot ser que una beguda que ve del raïm tingui tots aquests gustos?. S’ho inventen els tastadors? Es que es tracta d’una mena de codi secret que utilitzen per entendre’s?

N’hem parlat amb Ramón Viader, reconegut enòleg que acaba de publicar “Vi, cos i cervell”, un llibre que parla de vi, però que també parla molt del cervell i de com la informació que arriba dels sentits al cervell es transformen en aquestes sensacions que moltes vegades no sabem que volen dir com: que un vi té cos, que un vi és rodó o que evoca notes fumades..

neuromarquetingPer què comprem allò que comprem? Sovint pensem que comprem de forma racional, allò que té una millor relació qualitat-preu o que ens ofereix unes característiques determinades. La Mara Dierssen, neurobiòloga i la Meritxell Alegre, especialista en neuromàrqueting ens han donat arguments per pensar tot el contrari, que comprem enduts per les emocions.

També hem parlat de l’Any de la Neurociència que oficialment ha començat l’1 de gener. Un any que vol apropar la neurociència a la societat amb una sèrie d’activitats com exposicions, conferències i taules rodones etc. i que tindrà un dels seus grans moments aquest proper estiu quan se celebrarà el congrés de la Federació Europea de Societats de Neurociències, la trobada científica internacional més important d’aquest camp.

sapienciaxarxa

    Etiquetes