El Campus Gutenberg, organitzat per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, va sorprendre amb el nou format Research Showroom. Una activitat a l’estil de realities com Operación Triunfo i Tú sí que vales, amb jurat, en què joves investigadors explicaven la seva recerca al públic general en només vuit  minuts.

Avui ens acompanyen Jordi Lanuza, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB); Estephan Arredondo,  de l’Hospital Clínic de Barcelona; i
Luz Rello, de la Universitat Pompeu Fabra.

El pensador Jorge Wagensberg, director científic de la Fundació La Caixa, ens rep al CosmoCaixa. El famós museu celebra el seu vuitè aniversari. Bona part del seu èxit es deu a la filosofia museogràfica de Wagensberg, que sap com fer-se càrrec estèticament del coneixement científic per seduir els visitants des de l’entrada.

Wagensberg ens avança els projectes internacionals que desenvolupa a Siracusa, Montevideo, Brasil i l’Àsia. La seva manera d’entendre el museu és reconeguda arreu del món.

A més, Wagensberg no perd la seva visió crítica i comenta l’actualitat amb l’agudesa que el caracteritza.

A Viliella, un petit poble on només hi viuen unes 5 persones tot l’any, s’hi celebra cada any una conferència científica. Enguany, el tema va ser “Cervells Lluïts en Cossos Declinants”, una conferència que va anar a càrrec  del Dr. Adolf Tobeña, Catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria i Director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de l’Autònoma. L’Àlex Solà, el nostre especialista en xarxes socials, va ser capaç de anar a un lloc sense connexió inalàmbrica i va tornar per explicar-nos-ho.

Just abans de la Diada de Sant Jordi hem parlat amb Salvador Macip sobre la seva darrera novel·la, Hipnofòbia, guardonada amb el Premi Carlemany d’aquest any. La novel·la parteix d’un article aparegut a finals dels 90 on es plantejava que no dormir podia aportar-nos noves capacitats mentals fins ara desconegudes. A partir d’aquí, l’autor ens proposa una barreja de gèneres en un llibre on també s’exploren els límits de la ciència. A més de comentar aquesta novetat literària, amb el nostre convidat també hem parlat de la seva feina a la Universitat de Leicester, on és professor de Bioquímica i estudia les bases moleculars del càncer i l’envelliment cel·lular.

Els premis Joan Oró, un certàmen que convoca l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el patrocini del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, premia iniciatives relacionades amb la divulgació de la recerca científica a casa nostra.

En l’edició d’enguany, Arturo Valdivia s’ha endut el primer premi en la categoria d’article, amb Trobades a l’atzar, i l’Ignasi Buch en la categoria multimèdia amb Proteïnes protagonistes. Parlem amb ells dos, però també amb la Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

La ciència es pot comunicar de moltes maneres, entre elles el teatre. Hem estat paralnt d'”Oxigen”, un exemple de com una forma d’art, concretament el teatre, pot ser una eina fantàstica per parlar i comunicar ciència.

Els seus autors són Carl Djerassi i Roald Hoffman i en la seva obra parlen de com els científics són persones normals, amb les seves ambicions, dubtes i conviccions i no aquest estereotip que de vegades es dona.

Hem estat parlant de l’obra amb Mercè Piqueras, que ha participat en la traducció de l’obra al català i Cristina Ribas, Presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica que n’ha organitzat unes lectures dramatitzades aquest cap de setmana.

Els autors d’Oxigen són Carl Djerassi, bioquímic i professor de la Universitat de Stanford, i Roald Hoffman, químic, premi Nobel de química al 1981. Dos científics, que a banda de fer recerca (i molt bona) en el seu camp, també han tingut una carrera literària.

El 27 d’octubre d’aquest any naixia un nou suplement de ciència a la premsa, l’ARACiència, un suplement de 4 pàgines que surt amb el diari ARA cada dijous. Una aposta ferma per la divulgació de la ciència en els temps que corren.

La coordinadora d’aquest suplement és la Mònica López Ferrado i amb ella hem estat parlant d’aquest suplement i d’altres publicacions de referència de la difusió de la ciència.

El professor i investigador de Genètica de la Universitat de Barcelona, el divulgador científic David Bueno, repassa l’actualitat científica que es publica a les principals revistes de referència, com Nature i Science. A més, en aquest espai explica el concepte científic d’addicció, ja que hi ha estudis que conclouen que certes dependències canvien l’expressió genètica dels individus.

L’Eureka aprofita el viatge a Madrid per visitar la redacció de la revista de divulgació científica Muy Interesante, que tot just fa uns dies s’ha convertit en el primer mitjà de comunicació en tenir un milió de seguidors a la xarxa social Twitter. El director de la revista, José Pardina, ens explica com ha evolucionat i com funciona la redacció.

Aquest matí hem estat parlant de blocs de ciència i tecnologia que enguany han estat premiats amb els Premis Blocs Catalunya de l’edició del 2011. Ens han acompanyat en Josep Campmajó d’STIC.cat, en Xavier Lasauca autor de l’Ase quàntic, en Daniel Closa responsable de Centpeus, l’Anna Codina autora de Betes i Clicks i en Jordi Serra,  editor de Bitscatalans.com