Arxiu per a la categoria ‘Els imprescindibles’

El pensador Jorge Wagensberg, director científic de la Fundació La Caixa, ens rep al CosmoCaixa. El famós museu celebra el seu vuitè aniversari. Bona part del seu èxit es deu a la filosofia museogràfica de Wagensberg, que sap com fer-se càrrec estèticament del coneixement científic per seduir els visitants des de l’entrada.

Wagensberg ens avança els projectes internacionals que desenvolupa a Siracusa, Montevideo, Brasil i l’Àsia. La seva manera d’entendre el museu és reconeguda arreu del món.

A més, Wagensberg no perd la seva visió crítica i comenta l’actualitat amb l’agudesa que el caracteritza.

Jordi Serrallonga“El món ideal és aquell en el que abans de prendre una decisió, et preguntes… ¿com afectarà aquesta decisió a les generacions del futur? Un món en que no patim tanta pressió per part dels grans negocis que mouen molts diners., on els nens poden ser nens, on sapiguem respectar els altres èssers vivents i estar en armonia amb la natura.”

Són paraules de Jane Goodall, primatòloga, etnòloga i antropòloga, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé i la defensa de la biodiversitat. Aquests dies s’està celebrant a la Universitat Autònoma la trobada mundial dels Instituts Jane Goodall. Per parlar de la tasca de Goodall hem convidat a l’Eureka a Jordi Serrallonga, etòleg, arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions… Jane Goodall és una de les seves referències, juntament amb el gran etòleg català, Jordi Sabater Pi. Els dos científics van parlar per primer cop de la cultura pròpia dels ximpanzés.

evolution-homocomputerDes de fa alguns anys es parla de l’home post-humà i del post-humanisme. Tot va començar dins de grups envoltats de secretisme, gairebé sectes que dèien conèixer les claus sobre el futur de l’home. Avui ja es parla del tema obertament i podem trobar més i més llibres i publicacions escrits per científics i pensadors reconeguts sobre la matèria.

La qüestió és que sovint l’home es considera la culminació de tota l’evolució anterior, tot i que, certament, l’evolució no s’ha detingut. Arriba el moment en que nosaltres, orgullosos Senyors i Senyores dels Smartphones, ens adonem de que tampoc som la culminació de l’evolució. Es troba l’Humanitat a les portes d’un nou salt evolutiu? Quina natura tindrà aquest nou periode de l’evolució? Quin paper hi juga la tecnologia? Parlem de tot això amb l’arqueòleg i expert en evolució humana Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de postgraus del IPHES (Institut de Paleoecologia i Evolució Social).

JoseLuis_Gallego

José Luís Gallego és naturalista, periodista ambiental i escriptor, col·laborador habitual a mitjans de comunicació fent divulgació de temes de natura i medi ambient, i autor de més de 20 llibres.

Fer repàs amb ell dels grans temes mediambientals no només és interessant i entenedor, sinó també divertit. Però sobretot ens pot servir, com ell diu, per deixar d’ecoestressar-nos.  Parlem de fenologia, la ciència que estudia de la relació entre el clima i el cicle dels essers vius, però també fem una ullada al futur de les energies renovables i trenquem alguns mites sobre el reciclatge.

Mario Alonso 01El nostre cervell viu un bombardeig constant, diari per part sobre tot dels mitjans de comunicació, que s’encarreguen de recordar des de primera hora del matí que estem en crisi.

Estar en crisi per definició vol dir estar vivint una situació de canvis i el canvis sempre aporten una quantitat d’incertesa que no podem evitar i que ens pot provocar angoixa.

De la mà de la crisi econòmica ha vingut la crisi de valors i com sentíem estem vivint una crisi ètica, fet que no ha de ser necessàriament dolent.

En moments com aquests es necessari reinventar-se i sobre tot és un bon moment per sentir-nos propietaris del nostre destí, del nostre futur.

Què passaria si en comptes d’ estar a l’espera de saber que ens passarà…fossim nosaltres els que el dibuixéssim?

És el nostre moment. Això ens diu Mario Alonso, metge especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu,  Fellow en cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Harvard a Boston, membre de l’Acadèmia de les Ciències de Nova York i de l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència, al seu últim llibre Ahora, YO (Plataforma Editorial).

Miquel Coll

Miquel Coll

La centenària Societat Catalana de Biologia i el Bioclúster de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han convidat aquests dies el president i director executiu de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, Ellis Rubinstein, perquè reflexioni sobre el paper de les acadèmies i de les universitats al segle XXI. Després d’haver sigut editor de revistes tan influents com Newsweek, The Scientist i Science, ara representa una organització bicentenària que reuneix 25.000 científics de 140 països, entre els quals hi ha 28 premis Nobel.

(foto: Miquel Coll)

lluistortLa Societat Catalana de Biologia (SCB) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat aquesta setmana l’acte inaugural del centenari de l’entitat, que Agustí Pi i Sunyer i Ramon Turró van fundar al desembre del 1912 al Laboratori Municipal de Barcelona.

El president de la SCB, Lluís Tort, explica les activitats que han preparat per aquest any tan especial, així com el passat, el present i els reptes de futur de la biologia, que la societat ha recollit al Volum 63 de la publicació Treballs.

A més, us oferim un avançament de l’entrevista que l’Eureka li ha fet al president i director executiu de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, Ellis Rubinstein.

etiquetaLa seguretat alimentària fa referència a molts aspectes de la nostra alimentació, com per exemple l’estat dels productes que mengem, els trangènics, l’etiquetatge dels aliments i moltes més coses. Per això, l’Agència Catalana de la Seguretat Alimentària (ACSA) treballa conjuntament amb altres organismes relacionats amb l’agricultura i el consum, entre d’altres.

El director de l’ACSA, Xavier Llebaria, explica la complexitat del recorregut d’un aliment de la granja a la taula; la importància de l’etiquetatge, sobretot pel que fa substàncies que causin al·lèrgies i intoleràncies; la rellevància d’una normativa a nivell europeu i molts més aspectes d’interès general.

preminobel3La investigadora Pilar Ruiz-Lapuente forma part d’un dels dos equips de recerca que s’han endut l’últim premi Nobel de Física pel descobriment de l’acceleració de l’expansió de l’univers.

Aquesta investigació suposa un canvi de paradigma, perquè durant molts anys la cosmologia va pensar que l’expansió de l’univers es frenava. Tal i com diu la doctora Ruiz-Lapuente en aquesta entrevista: “L’important és tenir idees i posar-les a prova”.

A més, Pilar Ruiz-Lapuente acaba de publicar el seu segon llibre de divulgació científica, El enigma de la realidad, publicat per l’editorial Gedisa.

portadaTRex.jpg_1951930094Ernesto Páramo va pensar el Parque de las Ciencias de Granada, un projecte museístic que va néixer l’any 1995 en aquesta ciutat andalusa. N’és el director des d’aleshores i el museu ha crescut fins a ocupar 70.000 metres quadrats.

Páramo explica tots els projectes internacionals que duen a terme, com la mostra sobre dinosaures i l’esperada exposició sobre el cervell. De moment, el museu ha rebut aquest any 440.000 visitants.

sapienciaxarxa

    Etiquetes