Arxiu per a la categoria ‘Els imprescindibles’

CarlesSimoCarles Simó, catedràtic de matemàtica aplicada de la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca 2012 per haver reforçat l’aplicació dels avenços de les matemàtiques en àmbits d’alt impacte socioeconòmic com ara el disseny de missions espacials o la mecànica celeste.

 

martoreellLa Generalitat de Catalunya ha entregat aquesta setmana els Premis Nacionals de Rercerca. Josep Maria Martorell, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya, i Laura Rubio, directora de comunicació i de divulgació de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, destaquen les virtuts dels premiats en cadascuna de les seves categories.

 

 

 

laillaA Catalunya, la taxa de nadons prematurs és del 7,3%, dins de la mitjana europea, mentre que als Estats Units és del 12,3%. Experts internacionals s’han reunit aquesta setmana a Barcelona per discutir com reduir els naixements prematurs i com  millorar el tractament de les complicacions de salut a llarg termini que sovint presenten aquests nadons.

El doctor Josep Maria Lailla, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Joan de Déu, ens acompanya als estudis per explicar-nos les principals conclusions de les jornades B·Debate, una iniciativa de Biocat amb el suport de l’Obra Social ‘la Caixa’, i amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació Sant Joan de Déu i la Stanford School of Medicine.

 

El genoma conté les instruccions per construir el nostre ésser, però també amaga la història de milions d’anys d’evolució d’una població. Els científics que treballen a l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) són capaços de reconstruir l’origen de l’individu a partir de la història demogràfica a partir del que conté el seu ADN. Un dels investigadors d’aquest centre, el catedràtic Jaume Bertranpetit, ens parla de l’evolució humana a partir del seu material genètic. Segons l’expert, els humans som extraordinàriament iguals.

Jaume Bertranpetit dirigeix el Centre Nacional Genotipat (CEGEN) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que cada any contracta els millors investigadors d’arreu del món i que també contribueix en el retorn dels científics catalans que han fet carrera a l’esranger.

L’equip del Sapiència, en una època en què el programa es deia Eureka, va entrevistar el doctor Moisès. El metge català ens va visitar el 17 d’octubre de l’any 2009. Aquella conversa no ens va deixar indiferents. En motiu de la seva desaparició, recuperem aquelles reflexions en què el doctor Broggi denunciava que els metges havien passat de ser uns professionals a convertir-se en funcinaris. Segons el doctor Broggi, el metge d’avui en dia veu als malalts com a números i no pas com a pacients.

El científic Salvador Macip, investigador a la Universitat de Leicester (Regne Unit), acaba de publicar Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por (Ara Llibres, 2012).

El metge català, expert en càncer, explica al seu nou llibre com s’origina el càncer, quins tractaments existeixen i recull els consells per prevenir-lo. Segons l’expert, “la prevenció és una bona manera de curar el càncer”.

 

La llum és la matèria primera més important de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Lluís Torner, director del centre, ens explica les avantatges d’investigar amb la llum, concretament amb la llum làser, en el camp de la nanomedicina. Aquesta eina ofereix molts beneficis, com la detecció precoç de malalties i els tractaments poc invasius de certes patologies.

Amb Torner també hem parlat de la situació de la recerca a Catalunya i de les seves perspectives.

En David Bueno és genetista i professor de la Universitat de Barcelona. Autor de nombrosos llibres de divulgació científica en aquesta ocasió visita el Sapiència per presentar-nos el llibre que ha escrit amb l’ Eduard Martorell:

“Per a què serveix el sexe?”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Mundial de l’Ictus. L’ictus és una alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell. Les conseqüències d’aquesta malaltia vascular són molt importants. L’ictus és la primera causa de mort en dones, la primera causa mèdica de discapacitat i la segona de demència.

Cada any es produeixen 130.000 accidents cerebrals a Espanya. Les estimacions comptabilitzen que un terç de les persones que pateixen un ictus moren, mentre que un altre terç d’elles patiran una discapacitat que els impedirà valer-se per si mateixes.

La revista The Lancet Neurology ha publicat l’estudi genètic sobre ictus més gran del món. En el treball METASTROKE han participat investigadors del grup de recerca en malalties neurovasculars de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron.

El Dr. Joan Montaner, director de Recerca de malalties neurovasculars de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron i un dels autors de l’article, ens explica les noves vies de tractament específiques i sel·lectives per tractar les causes de l’ictus i no les seves conseqüències.

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) celebra el seu desè aniversari amb un simposi per parlar de recerca, d’educació i de formació de científics. L’equip del Sapiència ens hem desplaçat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, on hi ha les instal·lacions del CRG, per parlar amb el seu director, Luis Serrano, i el seu anterior responsable i investigador senior del CRG, Miguel Beato.

La valoració d’aquests 10 anys de recerca catalana és d’èxit absolut. Els motius d’aquest èxit són diversos, però un d’ells és la capacitat que presenta el centre de generar massa crítica i d’avaluació constant.

Per exemple, el CRG fitxa els científics joves amb més potencial de tot el món. El centre els ofereix tot el que necessiten per la seva investigació i s’hi poden estar un màxim de 9 anys. Els seus responsables creuen que si un científic no ha aconseguit objectius reals en aquest termini, ja no els aconseguirà mai.

sapienciaxarxa

    Etiquetes