Arxiu per a la categoria ‘Ho veuran els meus ulls?’

“Ho veuràn els nostres ulls?” és aquella secció on la divulgadora científica Zuberoa Marcos ens presenta ciencia de frontera, que gairebé sembla sortida d’una pel.licula de ciencia-ficció o de fantasia. Es poden esborrar els records, com al film “Olvidate de mi”? Es poden implantar, com a “Inception” (Origens)? La Zuberoa ens ho explica des de Nova York, i a més, amb l’ajuda del neuròleg Ignasi Morgado, a qui hem entrevistat.

Fa 42.000 anys els mamuts caminaven per les estepes d’Europa i Asia. Aquestes bèsties enormes es van extingir fa 4.000 anys, pero alguns dels seus cossos encara estan congelats i en els darrers anys les científics han trobat diferents exemplars.  S’estan fent servir aquests restes per saber com va viure i què va matar al mamut, i també s’està seqüecniant part del seu genoma. Podriem arribar a fer que els mamuts caminèssin de nou? Ens ho explica Josep Santaló, catedràtic de biologia cel·lular per la Universitat Autònoma de Barcelona. En 2009, es va convertir en el pare de “Cloe”, “Cleo” i “Clona” els tres primers animals clonats a Espanya, tres femelles de ratolí marró.

Des del mite grec de Perseu, que posseia un casc que el feia desapareixer als ulls dels enemics, l’invisibilitat ha estat un tema recorrent a les novel.les, el cinema i la televisió… un somni molt vell de l’Humanitat. Al món real, el truc de l’invisibilitat és una qüestió de nanotecnologia, física quantica i fotònica. Encara no s’ha aconseguit, pero la ciència ho aconseguirà. Per parlar d’aquest tema, la divulgadora Zuberoa Marcos visita l’Eureka acompanyada del físic Jordi Prat, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cada any hi ha a Espanya uns 400.000 parts. D’aquests, al voltant d’un 2% (per tant, uns 8.000 nens) neixen amb algun tipus de defecte genètic. Després de l’estrena de la setmana passada, la Zuberoa Marcos es torna a preguntar “Ho veuran els meus ulls?”. I avui s’ha plantejat si podrem curar aquestes malalties genètiques ja dins del ventre de la mare. La resposta és que sí, i que de fet ja ho estem fent. Ens ho ha explicat amb l’ajuda dels doctors Eduard Gratacós, cap del Servei de Medicina Maternofetal de l’Hospital Clínic, i César García Fontecha, especialista de la Unitat d’Ortopèdia Pediàtrica de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Qui no ha volgut mai poder fer-se invisible? O poder teletransportar-se fins a una illa deserta? O, millor encara, viatjar en el temps … Són idees que les hem vist en les pel·lícules de ciència-ficció i que ara ens semblen increíbles. Però també era ciència-ficció la possibilitat que les persones es comuniquéssin mitjançant aparells inalàmbrics i ara ja ens sembla impossible haver viscut sense telèfons mòbils.

En aquest primer capítol de “ho veuran els meus ulls?” hem parlat de mineria espacial, és a dir, de la possibilitat d’anar a la Lluna o als asteroides per extreure’n determinats materials.

Ens n’ha parlat l’Ignasi Casanova un dels investigadors que treballa en el projecte SELENA. I encara que sembli ciència-ficció el que escolatareu en aquesta secció, no ho és en absolut.

sapienciaxarxa

    Etiquetes