Pere Miró (Manresa, 1927 – 2013) ens ha deixat aquest mes a l’edat de 84 anys. Aquest científic català va ser un dels màxims exponents de la química aplicada a la indústria tèxtil de Catalunya, tota una autoritat en química de la llana, de detergents i de proteïnes. L’any 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per les seves contribucions científiques.

El físic alemany Albert Einstein va arribar a Barcelona el 22 de febrer de l’any 1923, quan ja havia guanyat un premi Nobel. El científic es va passar sis dies a Catalunya fent conferències, visites i trobades amb molts científics i personalitats del país. L’espai de les biografies recupera aquella estada, de la qual ara en celebrem el 90è aniversari.

Salvador Dalí era un geni, però no un científic, això és evident. Per què l’hem posat a la llista de biografies al costat d’il.lustres investigadors com Josep Egozcue o Joan Oró? La resposta és que per Dalí la ciència va ser un element que va traspuar tota la seva obra. Li interessava la física quàntica, la biologia evolutiva, la psiquiatria… Cap al final de la seva vida, fins i tot va organitzar una trobada de científics dins del Museu Dalí de Figueres.

La pèrdua del metge i novel·lista Lluís Daufí ha sacsejat  el sector de la ciència i la comunicació científica a Catalunya. El científic català va dedicar-se a la medicina, en concret a la branca de patologia general. A més, va ser una persona compromesa amb Catalunya perquè va manifestar-se activament contra el règim franquista. Entre d’altres, va participar a la Caputxinada dels anys seixanta. Això el va obligar a exiliar-se durant dos mesos als Estats Units, però després va tornar per continuar investigant, ensenyant i escrivint llibres de ficció sota el pseudònim de David Sharon.

Silvestre II, de nom Gerbert d’Orlhac (en francès: Gerbert d’Aurillac), va ser un Papa de l’Església Catòlica, el primer d’origen occità. Com a filòsof i matemàtic va ser un dels actors principals de la renaixença occidental de l’edat mitjana. Entre d’altres coses va ser qui va introduir el zero a Europa i va inventar el que seria el precursor de l’astrolabi. És el protagonista de la nostra biografia d’avui.

Jaume Ferran i Clua (1851-1929) va ser un il·lustre metge i bacteriòleg català, que va descobrir una vacuna contra el còlera.  Va ser un lluitador que mai va perdre la passió per la ciència i després de la vacuna del còlera va continuar investigant en vacunes antiràbics i antituberculosos. També va dirigir el laboratori microbiològic municipal de Barcelona i mai no va abandonar la investigació.

Fèlix Serratosa (Barcelona, 1925 – 1995) va ser un químic català, que va investigar a una de les meques de la recerca mundial, l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les seves sigles en anglès). Després de la seva estada als Estats Units va tornar a Barcelona, on va fer de professor i va continuar investigant i impartint cursos i conferències per tot el món. Una de les seves grans aportacions va ser la seva feina en la metodologia de la síntesi orgànica. Descobreix la vida d’aquest científic català.

El botànic Oriol de Bolòs va fer molt per les plantes d’aquest país perquè, entre d’altres coses, va escriure la Flora Manual dels Països Catalans. Però va fer moltes més coses. El seu llegat va marcar la botànica a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. Nosaltres ens l’imaginem com el Josep Maria Puyal de la ciència, que enlloc de construir el vocabulari català per narrar partits de futbol, ho va fer amb el nom de les plantes de casa nostra.

Lluís  Santaló va ser un matemàtic català de fama internacional, especialista en geometria, pioner i un dels grans exponents de la geometria integral. Prestigiós professor universitari, divulgador científic i expert en didàctica de les matemàtiques ha estat el protagonista de la nostra biografia d’aquesta setmana.

Creu Casas va dedicar més de cinquanta anys de la seva vida a l’estudi dels briòfits, la molsa i altres components vegetals similars. La doctora Casas és una de les científiques catalanes més importants del segle XX.

El material que la doctora Casas recollia durant les sortides científiques a la natura va anar a parar a l’herbari de la UAB, on feia classes i investigava. Aquestes mostres enriqueixen el que a dia d’avui és la col·lecció de referència dels briòfits de tota l’Europa occidental.