Arxiu per gener, 2013

Actualitat científica 27.01.13.

sapiencia - 27/01/2013

cienciaAquí trobareu un repàs per l’actualitat científica més important de la setmana a nivell nacional i internacional. A més, la agència SINC ens acosta la notícia de la setmana des de Madrid.

Biografia: Lluís Santaló

sapiencia - 27/01/2013

lluis santaloLluís  Santaló va ser un matemàtic català de fama internacional, especialista en geometria, pioner i un dels grans exponents de la geometria integral. Prestigiós professor universitari, divulgador científic i expert en didàctica de les matemàtiques ha estat el protagonista de la nostra biografia d’aquesta setmana.

fingersEl fet que els dits i els peus s’arruguin en contacte amb l’aigua està causat per una contracció dels vasos sanguinis quan interactuen amb un medi humit. Aquesta reacció està controlada pel sistema nerviós parasimpàtic. Potser el més curiós és que hi hagi científics que es dediquin a estudiar això, perquè la notícia ha estat publicada per la Royal Society de Londres a la seva revista Biology Letters. Ens ha semblat una pregunta divertida i l’hem volgut explicar.

 

PrehistòriaHi va haver un moment en la història de la humanitat en que no hi havia ciència ni laboratoris, estrictament parlant. Però els humans són curiosos per naturalesa i investigaven amb el seu entorn per millorar la seva qualitat de vida: quines plantes es podien menjar, quines eines podien construir per tallar millor les peces… Ciència i tecnologia en estat pur. Avui hem jugat a imaginar quina música s’escoltava en els “laboratoris prehistòrics”

 

laillaA Catalunya, la taxa de nadons prematurs és del 7,3%, dins de la mitjana europea, mentre que als Estats Units és del 12,3%. Experts internacionals s’han reunit aquesta setmana a Barcelona per discutir com reduir els naixements prematurs i com  millorar el tractament de les complicacions de salut a llarg termini que sovint presenten aquests nadons.

El doctor Josep Maria Lailla, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Joan de Déu, ens acompanya als estudis per explicar-nos les principals conclusions de les jornades B·Debate, una iniciativa de Biocat amb el suport de l’Obra Social ‘la Caixa’, i amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació Sant Joan de Déu i la Stanford School of Medicine.

 

Científics del Centre d’Estudis Matemàtics de Bellaterra, la Univeristat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra han analitzat la qualitat de més de 464.000 cançons datades des de l’any 1955 fins a l’actualitat. Els resultats mostren que les creacions actuals acostumen a assemblar-se més entre elles que les antigues. L’equip del Sapiència també ha extret les seves pròpies conclusions i per això ha decidit dedicar-li una música experimental.

El genoma conté les instruccions per construir el nostre ésser, però també amaga la història de milions d’anys d’evolució d’una població. Els científics que treballen a l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) són capaços de reconstruir l’origen de l’individu a partir de la història demogràfica a partir del que conté el seu ADN. Un dels investigadors d’aquest centre, el catedràtic Jaume Bertranpetit, ens parla de l’evolució humana a partir del seu material genètic. Segons l’expert, els humans som extraordinàriament iguals.

Jaume Bertranpetit dirigeix el Centre Nacional Genotipat (CEGEN) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que cada any contracta els millors investigadors d’arreu del món i que també contribueix en el retorn dels científics catalans que han fet carrera a l’esranger.

La ciència-ficció ha imaginat centenars d’escenaris on els viatges en el temps eren possibles. Terminator, Star Trek, Regreso al futuro… Si ho poguéssiu fer, on anirieu? Al futur? Al passat? Avui ens hem preguntat què diu la ciència sobre els viatges en el temps i quines són les limitacions que presentaria aquesta aventura.

No hi ha cap llei física que indiqui que els viatges al passat siguin possibles. De fet, hi ha proves experimentals que en determinades circumstàncies el temps passa més a poc. I cap al futur?

Viatgeu amb nosaltres a descobrir-ho?

 

Biografia: Creu Casas

sapiencia - 20/01/2013

Creu Casas va dedicar més de cinquanta anys de la seva vida a l’estudi dels briòfits, la molsa i altres components vegetals similars. La doctora Casas és una de les científiques catalanes més importants del segle XX.

El material que la doctora Casas recollia durant les sortides científiques a la natura va anar a parar a l’herbari de la UAB, on feia classes i investigava. Aquestes mostres enriqueixen el que a dia d’avui és la col·lecció de referència dels briòfits de tota l’Europa occidental.

Volem començar l’any com s’han de començar els anys, mirant endavant, mirant cap al futur. En el món canviant i la situació un pèl caòtica en molts sentits en el que vivim, poques persones s’atreveixen a fer prediccions de què ens depararà aquest 2013 que tot just acabem d’estrenar. Però si mirem quines han estat les idees més innovadores, els projectes més trencadors i les tecnologies més vanguardistes dels mesos passats, potser podrem intuir per on aniran els trets, si més no pel que fa la tecnologia i a la ciència, sobretot pel que fa a la seva participació en el desenvolupament l’economia.

Cada semestre se celebra en alguna ciutat d’Espanya una trobada que es coneix com l’Update, que vol ser una síntesi de les millors idees, experiencies, tecnologies i projectes de negoci en el món per entendre que passarà els propers mesos. Organitzat per Alfons Cornella, director d’Infonomia,  en un parell d’hores, intenten fer una síntesi dels articles, llibres i casos que no hem pogut llegir i de les conferències a les que no hem pogut assistir. A partir de l’anàlisi de diverses fonts detecten 10 idees clau que transformaran el futur.

Nosaltres us hem resumit el resum.

sapienciaxarxa

    Etiquetes