Encara que no ho admetem, aquestes dates conviden a fer-se bons propòsits.  Nadal, Any nou, desitjos per un dia de Reis… El nostre objectiu: ser més feliços i fer més feliços la gent que ens envolta. Pot durar per sempre aquesta felicitat? Científicament existeix alguna resposta a aquesta pregunta?

Andreu Enrich, autor del llibre “L’Aprenent de la Felicitat”, ens explica de la ma de personatges rellevants en la nostra societat, com entenen i viuen la felicitat, homes i dones de diferents sensibilitats.  Una de les persones que ha entrevistat és Carme Maté, primatòloga i que també ha participat de la conversa. Podem ser més feliços prenent com a referència el comportament d’espècies properes a nosaltres?

La música experimental d’avui ha fet un salt en el temps. Hem imaginat la música que escoltava un geni com Albert Einstein mentre escrivia complicades fórmules que intentaven explicar l’univers en el que vivim. “Mentre que la música de Beethoven estem segurs de que l’ha creat ell,  la música de Mozart era tan pura, que semblava haver existit en l’univers des de sempre, esperant a ser descoberta pel seu amo”, havia afirmat Einstein.

Einstein era, a més, un bon intèrpret de violí. La música era per ell una vàlvula d’escapament de les seves emocions.
Als 5 anys va començar a prendre lliçons de violí, però molt aviat les pràctiques li van resultar tan dures que li va llançar una cadira a la seva professora, que va sortir fugint de la casa feta un mar de llàgrimes.

El cafè és una infusió que s’obté a partir de les llavors torrades i mòltes dels fruits de la planta del cafè, una planta que pertany al gènere Coffea i que es cultiva als països tropicals i subtropicals. Els grans de cafè quan estan madurs són de color vermell o porpra i dins contenen la llavor característica que es torra i es després es mol per fer la infusió.

Però com s’elimina la cafeïna d’aquests grans per fer el cafè descafeïnat? Hi ha plantes que fan grans sense cafeïna? Hi ha mètodes químics per eliminar-la? Aquesta és la gran pregunta d’aquesta setmana.

Foto: UAB

En aquest espai, sovint destaquem figures rellevants del món de la medicina o de la recerca biomèdica, disciplines on el nostre país ha donat grans experts de rellevància internacional. Malgrat tot, algunes disciplines menys conegudes també han donat grans figures.

Manuel Cardona i Castro és un físic català, especialitzat en física de l’estat sòlid. Les seves investigacions més destacades s’han dedicat a l’estudi dels superconductors i la interacció de la radiació electromagnètica amb els materials semiconductors.

Ha rebut la medalla Narcís Monturiol i el Príncipe d’Asturies i ha publicat més de 1.000 articles en revistes internacionals.

Per aquestes dates, us convidem a compartir una música experimental amb nosaltres ben nadalenca. Però no per això menys científica. Milkyway és el nom anglès per anomenar la via làctia, però a casa nostra també és un dels artistes més prometedors. Cantant, DJ i productor musical, aquest any Guille Milkyway s’atreveix també amb les nadales. La discogràfica Elefant Records confessa que sempre ha sigut fan dels discs de Nadal. Un motiu que els ha portat a publicar el seu primer àlbum nadalenc, on hi col·laboren molts dels seus artistes.

El doctor en economia Bernardo Kliksberg denuncia en aquesta peça els sis escàndols ètics del món actual. Segons el seu anàlisis, les desigualtats en l’accés a l’alimentació i a l’aigua potable, la discriminació de gènere, les oportunitats laborals dignes i el canvi climàtic fan que avui en dia hi hagi més desigualtats que mai entre persones.

L’expert dóna moltes dades per argumentar el seu discurs. Una de les més esgarrifoses és que l’1% de la població mundial té el 43% dels actius econòmics del planeta. A partir d’aquí, el doctor Kliksberg analitza les causes del problema i proposa solucions, com recuperar l’ètica.

Bernardo Kliksberg és un dels experts més reconeguts en la lluita contra la pobresa. A més, és fundador de la disciplina de la gerència social i pioner de l’ètica per al desenvolupament. Va participar a la congrés de les ments brillants El Ser Creativo, a Madrid.

Encara no ha arribat Nadal, però ja estem preocupats per les possibles conseqüencies que els excessos calòrics d’aquests dies poden tenir sobre el nostre organisme, concretament sobre unes zones determinades del nostre cos: la zona abdominal en els homes i els glutis i malucs en les dones. És allò que podriem anomenar de forma col.loquial com mitxelins… Però per què surten? Quin paper fa el greix en el nostre organisme. Tot això en aquesta gran pregunta!

Avui l’espai de biografies de científics catalans fa una petita excepció. Encara que Santiago Ramon y Cajal va néixer al poble navarrès de Petilla de Aragón, va fer un dels descobriments més importants de la seva carrera i de la història de la neurociència a Barcelona, al carrer del Notariat. El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d’histologia creada a la Facultat de Medicina de Barcelona.

És el científic al que li hem dedicat la biografia aquesta setmana al Sapiència.

La neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica (CRG), Mara Dierssen, recull les principals línies de recerca que marcaran el futur de la investigació en neurociència. A partir de l’any 2013, la Mara serà la presidenta de la Societat Española de Neurociència (SENC). Per això, volem fer balanç sobre els avenços més importants en aquesta disciplina en àrees com l’aprenentatge, la memòria, el comportament, les addicions i les lesions medul·lars, entre molts d’altres.

La tècnic de laboratori del Centre de Regulació Genòmica (CRG), Mariana López, ens explica quina música escolta mentre fan recerca amb una de les reines del laboratori, la drosophila, la mosca de la fruita. L’objectiu de la investigació és l’estudi del sistema olfactiu.