Arxiu per octubre, 2012

Música experimental: Jordi Alonso

sapiencia - 28/10/2012

Des del Sapiència ens hem entossudit a esbrinar quins grups, quines cançons, quina música escolten els investigadors catalans.

L’epidemiòleg Jordi Alonso investiga dins del departament de serveix sanitaris. Ell i el seu equip fan recerca sobre l’eficàcia de la salut pública. Per això evaluen com es troben els pacients abans i després dels tractaments o d’haver entrat en contacte amb els serveis sanitaris.

 

La justícia italiana ha pres una decisió que planteja un abans i un després pels sismòlegs. I, en general, per als científics que es dediquen a l’estudi dels riscos naturals.

L’abril de l’any 2009, un terratrèmol va sacsejar la regió de l’Aqüila, en què van morir més de 300es persones. Tres anys després de la tragèdia, el tribunal d’aquesta regió italiana ha condemnat sis sismòlegs i el director d’emergències de la zona a sis anys de presó per homicidi.

El president de la Societat Americana per l’Avenç de la Ciència, Alan Leshner, ha esrit al president italià, Giorgio Napolitano, per recordar-li que no hi ha cap mètode científic per prevenir terratrèmols. En aquest sentit, el resposnable de la societat científica més gran del món considera injust i ingenu donar les culpes als científics.

En el nostre dia a dia, ja no depenem de la llum natural. Tot i això, més de 70 països industrialitzats canviem l’hora dos cops l’any per reduir el consum energètic global. O com a mínim, això és el que ens fa creure l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia. Hi ha molts estudis científics que han investigat si aquests canvis horaris realment ens fan estalviar energia, però els resultats són poc concloents. Realment… Ens afecta el canvi d’hora?

Biografia: Jaume Josa

sapiencia - 28/10/2012

A Jaume Josa i Llorca (1945-2012), historiador de la ciència, director general del Servei de Publicacions i delegat a Catalunya del CSIC, Investigador del Departament d’Història de la Ciència a la Institució Milà i Fontanals i professor d’Historia de la Biología a la Universidat de Barcelona li agradava definir-se amb una sola paraula: biòleg.

Home apassionat per la història de la ciència, va promoure la difusió de les idees de Darwin per tot Espanya. Va convertir casa seva en una biblioteca excepcional, recollint un munt de llibres únics dels grans científics de tots els temps.

El doctor Lluís Armengol és el director i un dels fundadors de qGenomics, la primera spin-off que va sortir del Centre de Regulació Genòmica amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra. Un dels productes d’aquesta companyia són els xips d’ADN per detectar anomalies genètiques al fetus. El disseny d’aquest mètode de diagnòstic prenatal permet detectar més de 150 malalties. Després de 4 anys de trajectòria professional, qGenomics vol convertir-se en referència internacional en el desenvolupament de productes i aplicacions útils per la rutina clínica diaria.

 

 

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) celebra el seu desè aniversari amb un simposi per parlar de recerca, d’educació i de formació de científics. L’equip del Sapiència ens hem desplaçat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, on hi ha les instal·lacions del CRG, per parlar amb el seu director, Luis Serrano, i el seu anterior responsable i investigador senior del CRG, Miguel Beato.

La valoració d’aquests 10 anys de recerca catalana és d’èxit absolut. Els motius d’aquest èxit són diversos, però un d’ells és la capacitat que presenta el centre de generar massa crítica i d’avaluació constant.

Per exemple, el CRG fitxa els científics joves amb més potencial de tot el món. El centre els ofereix tot el que necessiten per la seva investigació i s’hi poden estar un màxim de 9 anys. Els seus responsables creuen que si un científic no ha aconseguit objectius reals en aquest termini, ja no els aconseguirà mai.

Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparada del Centre de Regulació Genòmica (CRG), es dedica a estudiar les complexes relacions que hi ha entre les seqüències genètiques i l’expressió d’aquests gens en diferents espècies.

L’equip de Gabaldón ha seqüenciat el genoma del linx ibèric, un felí en greu perill d’extinció, per contribuir a assegurar la seva supervivència. Però no només animals, el mateix grup també ha participat en la seqüenciació del genoma del meló i del pugó del pèsol, un paràsit que afecta a moltes collites.

Research Showroom #01

sapiencia - 14/10/2012

El Campus Gutenberg, organitzat per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, va sorprendre amb el nou format Research Showroom. Una activitat a l’estil de realities com Operación Triunfo i Tú sí que vales, amb jurat, en què joves investigadors explicaven la seva recerca al públic general en només vuit  minuts.

Avui ens acompanyen Jordi Lanuza, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB); Estephan Arredondo,  de l’Hospital Clínic de Barcelona; i
Luz Rello, de la Universitat Pompeu Fabra.

Música experimental: Erika Lorenzo

sapiencia - 14/10/2012

La bioquímica Erika Lorenzo investiga al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) amb cèl·lules pluripotencials induides. El mateix tipus de cèl·lules que li han valgut el premi Nobel de Medicina 2012 al britànic John B. Gurdon i el japonès Shinya Yamanaka.

En el marc de l’Open Day del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), l’Erika ens va explicar en què consisteix la seva recerca i quina música escolta menter fa investigació.

Premis Blocs Catalunya 2012

sapiencia - 14/10/2012

Els components del Sapiència, abans Eureka, estem molt contents per haver rebut el Premi Bloc Catalunya 2012 en la categoria de comunicació. Però no som els únics!!!

Cada any, l’associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement) premia els millors blocs escrits en català. Trina Milán, presidenta d’STIC.CAT, explica què suposa haver arribat a la cinquena edició d’aquests guardons. A més, parlem amb alguns dels guanyadors que també treballen per apropar la ciència a la societat, com Astroemporda.net i el de Pep Químic.

 

sapienciaxarxa

    Etiquetes