Arxiu per setembre, 2012

El pensador Jorge Wagensberg, director científic de la Fundació La Caixa, ens rep al CosmoCaixa. El famós museu celebra el seu vuitè aniversari. Bona part del seu èxit es deu a la filosofia museogràfica de Wagensberg, que sap com fer-se càrrec estèticament del coneixement científic per seduir els visitants des de l’entrada.

Wagensberg ens avança els projectes internacionals que desenvolupa a Siracusa, Montevideo, Brasil i l’Àsia. La seva manera d’entendre el museu és reconeguda arreu del món.

A més, Wagensberg no perd la seva visió crítica i comenta l’actualitat amb l’agudesa que el caracteritza.

Els planetes, moltes fruites, les llavors, els ous… L’esfera és la forma més habitual de l’univers. Fins i tot, hi ha altres formes que estan emparentades amb l’esfera, com l’hexàgon o l’espiral. Però… per què? El motiu principal és que l’esfera protegeix, per això la selecció natural ha afavorit la simetria circular en els éssers vius.

En aquest episodi, sabràs l’avantatge de la forma ovalada d’un ou i patiràs per si la Mònica o en Pere es taquen… No t’ho perdis!

Hi ha molts investigadors catalans que fan recerca a l’estranger. El badaloní Marc Guitart-Masip treballa a l’Institut de Neurociència Cognitiva de la University College de Londres (UCL).

El científic treballa amb tècniques de neuroimatge per veure la funció dels neurotransmissors de la dopamina i la serotonina al cervell. A més, li interessa saber quin paper tenen als sistemes de control d’humans i d’animals.

Li preguntem per la música que escolta mentre fa recerca.

Germà de Manuel Carrasco i Formiguera i deixeble i col·laborador d’August Pi i Sunyer, Rossend Carrasco i Formiguera és el responsable de la introducció de la insulina a Europa pel tractament de les persones diabètiques.  Fins el descobriment de la insulina per part de Banting i Best, l’únic tractament era la dieta per controlar els nivells de la glucosa a la sang.

El doctor Rossend Carrasco representa potser el pont més important entre la recerca bàsica i la clínica entre tots els membres de l’Institut de Fisiologia.

Al setembre comença una nova temporada, és el moment de plantejar-se els nous reptes de futur i la investigació científica és una de les maneres més eficaces de mirar endavant. Malgrat que la situació socioeconòmica actual sigui complicada, el coneixement és una de les eines més poderoses per sortir-ne enfortits.

Per parlar de la recerca a casa nostra i per donar-li la benvinguda al nou curs, hem convidat el Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Martorell. Amb ell hem parlat dels ajuts europeus Sarting Grants que s’han donat aquesta setmana i que han rebut 14 projectes catalans, de la Nit de la Recerca i del lloc que ocupa Catalunya en el rànquing mundial pel que fa a recerca.

Els badalls són un fenòmen ben curiós. Només cal veure o sentir algú badallant perquè ens agafin unes ganes gairebé incontrolables de fer-ho. El seu poder evocador és enorme,  no cal veure algú que badalli perquè ens en vinguin ganes. Si parlem sobre badalls o llegim sobre badalls, també ens passa.

Diu el diccionari que badallar consisteix” en obrir la boca amb un moviment espasmòdic d’inspiració seguit d’una expiració prolongada, per efecte de la son, de la gana, de la fatiga, de l’avoriment….”. Però la ciència no es posa d’acord sobre la seva funció ni sobre perquè s’encomanen amb tanta facilitat.

En aquesta secció hem explorat algunes possibles respostes.

Música experimental: Ivon Cuscó

sapiencia - 23/09/2012

Els paleontòlegs escolten Jurassic Park? Els biòlegs marins escolten la banda sonora de la Sirenita? El Sapiència continua amb el seu estudi particular sobre la música que s’escolta als laboratoris de Catalunya.

L’autisme és un dels trastorns que preocupa investigadors com la Ivon Cuscó de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La seva recerca consisteix en trobar les causes genètiques de l’autisme. Aquesta patologia afecta 1 de cada 150 nens.

Si ets investigadors i vols formar part de l’estudi, escriu-nos un correu electrònic a sapiencia@laxarxa.com

Biografies: Joan Oró

sapiencia - 23/09/2012

El bioquímic Joan Oró és un dels científics catalans que més ha contribuit a l’exploració de l’univers. Després de llicenciar-se en Química a la Universitat de Barcelona, Oró va haver d’exiliar-se als Estats Units per culpa del règim franquista. En plena guerra freda, el bioquímic va col·laborar amb els projectes d’investigació espacial de la NASA. Per exemple, el projecte Apol·lo li va permetre analitzar material lunar. Als anys 80 va tornar a Catalunya per assessorar els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Avui en dia, la comunitat científica i la societat l’ha fet una de les figures més recordades i estimades de la recerca nacional.

Sapiència (23.09.12)

sapiencia - 23/09/2012

Foto: Gencat

Sovint les notícies biomèdiques sobre determinades malalties omplen pàgines de diaris i hores de televisió; els avenços en la recerca en malalties com la SIDA o el càncer reben l’atenció dels mitjans, malgrat el percentatge de persones afectades per aquestes malalties, malgrat important, és relativament baix. En canvi, tots ens alimentem… i (si podem) cada dia! I malgrat tot, generalment no es donen a conèixer els avenços que es fan perquè la producció d’aliments sigui més segura i més eficient.

En aquesta edició del Sapiència, hem volgut entrevista Josep M. Monfort, director de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per conèixer la recerca que es fa en aquest “centre de centres” per a millorar la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels secctors agrari, alimentari i aqüícola, al proveïment d’aliments sans i de qualitat per als consumidors.

Durant l’entrevista, també hem parlat amb Antonio Velarde, investigador de l’IRTA que ens ha parlat de la importància del benestar animal durant el transport i el sacrifici dels porcs, de cara a obtenir una carn més saborosa.

sapienciaxarxa

    Etiquetes