Arxiu per maig, 2012

alex solaDesprés dels seus viatges dels darrers mesos, que l’han dut per Nova York, Tailàndia o el Japó, avui l’Àlex Solà ens ha tornat a visitar a l’estudi 1 de COM Ràdio. Amb ell hem fet una repassada a les principals notícies de les xarxes socials durant aquests darrers mesos que ell ha estat voltant pel món.

Facebook ha estat el blanc de moltes crítiques pel seu nou format de timeline, de manera que està passant per un mal moment. També hem parlat de xarxes que vénen a cobrir alguns dels buits que deixa la xarxa social de Mark Zuckerberg: Pinterest, un suro virtual on podem penjar les nostres imatges amb xinxetes; i Instagram, l’aplicació de fotografies per excel·lència recentment comprada justament per Facebook.

I per acabar, hem descobert que l’autèntic inventor de Facebook va ser l’il·lustre president del Estats Units Abraham Lincoln. O no?

dani jimenezBé, de fet, només ens ha parlat d’un lladre de cadàvers. Es tracta del metge i cirurgià d’origen escocès John Hunter. Hunter va ser una figura clau en el naixement de la cirurgia moderna, i un home que —com ens ha explicat en Dani— creia fermament en el valor de l’experimentació… fins i tot per sobre del de la reflexió.

Hunter va estudiar nous tractaments per a les ferides per arma de foc, les dents humanes, les malalties venèries, etc. Per a molts d’aquests treballs com a anatomista, però, necessitava cadàvers. I la manera més senzilla d’obtenir-los era robant-los dels cementiris. Avui en Dani ha intentat enredar-nos amb la història d’un cadàver molt particular…

GAIAPels antics grecs, Gaia era la Mare Terra. A finals del segle XX, James Lovelock va anomenar Gaia a la seva famosa teoria que proposa que la Terra es comporta com un sistema viu que s’autoregula. Ara, a començaments del segle XXI, és el nom que s’ha donat a un ambiciós projecte de l’Agència Espacial Europea que vol saber-ho tot sobre la nostra galaxia, la Via Làctia.

[continua…]

Miquel PortaEls “compostos tòxics persistents” són substàncies que s’acumulen en els éssers vius i que poden estar relacionades amb determinades malalties. És el que en podriem anomenar “contaminació interna” i que tots els humans tenim. Davant d’una cosa que no ens agrada, podem tancar els ulls o fer tot el contrari: informar-nos, prendre consciència i actuar en conseqüencia.

Aquesta és l’opció del Miquel Porta, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’Institut Municipal de Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona, el doctor Porta estudia els CTPs. A banda d’haver publicat molts articles a revistes científiques de referència, dedica molts esforços a la divulgació de la ciència.

PacienciaAvui hem començat felicitant els Pa’ Ciència la Nostra Daniel i Màrius pel seu premi Ràdio Associació al Millor Programa de Ràdio Local. Després dels afalacs, però, han tornat a la seva temàtica habitual i ens han explicat algun dels estudis més curiosos que han trobat recentment a les revistes científiques. En el seu Especial Cap, ens han proposat un CSI a la portuguesa i ens han explicat com s’estudien els cervells tant dels estudiants d’ESADE com dels pollets. A més a més, avui ens han donat tots els detalls —fastigosos però molt instructius— de l’estratègia defensiva d’una delicada espècie d’orugues.

David BuenoCada quinze dies rebem la visita d’en David Bueno, professor de genètica i divulgador científic, amb qui repassem i passem per la traductora el més destacat que ha aparegut recentment a les revistes científiques. Avui en David ha començat parlant-nos dels prions, que ha convertit en la paraula d’aquesta quinzena. Hem repassat també les notícies que ens toquen més de prop, com ara el fet que la UPC és la Universitat de tot l’Estat que més patenta i, per acabar, ens ha recomanat agafar amb pinces les notícies que ens arriben sobre la teràpia gènica per fer front a l’envelliment.

Roderic GuigoDes que el 26 de juny de l’any 200o es va produir l’anunci que ja es disposava del primer esborrany del genoma humà, la genòmica s’ha convertit en una disciplina fonamental dins de la biologia. En paral·lel, ha afavorit el desenvolupament d’una gran quantitat d’eines que faciliten treballar amb els grans volums de dades que es generen, fins al punt que la bioinformàtica ha guanyat gran importància els darrers anys.

Avui ens ha acompanyat per parlar de tot plegat el Dr. Roderic Guigó, coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del CRG (Centre de Regulació Genòmica) de Barcelona. Amb ell hem aconseguit entendre una mica millor tant les bases (què és un genoma?) com els aspectes més complicats d’un món cada cop més complex i amb una informació força delicada.

logo-sincCada setmana, la Marta Palomo ens porta les novetats més sucoses que passen per la redacció de SINC, el Servicio de Información y Noticias Científicas. La visita d’avui ens ha portat a parlar dels asteroides que van bombardejar la Terra i la Lluna al principi de la seva història, d’oliveres quasi-mil·lenàries al Montsià i del sexe de les papallones. Però segurament el més sorprenent és que hem descobert la relació que tenen les cèl·lules amb Facebook i Google…

Bea BarcoLa Bea Barco sempre ens porta històries interessants dels científics que han contribuït a escriure la Història, en majúscules, de la ciència.

A la seva visita d’avui s’ha centrat en la peça més essencial de la matèria: l’àtom. Ha estat un viatge que, com passa sovint, ha començat a l’Antiga Grècia, on Demòcrit ja va plantejar la noció de l’àtom. I recorrent quilòmetres i segles hem acabat a Ginebra, seu del CERN, un dels llocs on més a fons s’estudien els àtoms en l’actualitat. Si voleu recuperar tot el trajecte que hem fet, podeu sentir-lo a l’àudio adjunt.

logo_mnactecEn Joan Muñoz és el cap de Difusió del mNACTEC, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. La setmana que demà comença serà força intensa per al museu ja que, entre altres coses, el proper dissabte 19 de maig tindrà lloc una de les fites que marquen el desenvolupament del joc La Bona Vida: Jo i la ciutat sostenible. Aquell dia, els participants en aquest joc estan convidats a participar en una Olimpíada Tècnica per trobar respostes conjuntes a la qüestió de la sostenibilitat.

A més a més, el nostre convidat també ens ha explicat la tasca que fan tant el museu de Terrassa com la resta de museus de la xarxa que forma el sistema mNACTEC.

sapienciaxarxa

    Etiquetes