Arxiu per abril, 2012

Josep Lluis Mico“El que té de bo Internet és que els fills se t’eduquen sols”. És una cita d’Homer, però no d’Homer, el grec… sinó d’Homer Simpson… Per alguns pot ser una cita graciosa, però per altres és un retrat de la situació.

L’irrupció d’Internet i les noves tecnologies no només ha transformat radicalment la manera que tenim d’informar-nos i de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics. D’això en parla el llibre “Ciberètica: TIC i canvi de valors”, de la Col.lecció Observatori de Valors, publicat per l’editorial Barcino en col.laboració amb la Fundació Lluis Carulla i ESADE. Conversem amb el seu autor, Josep Lluis Micó, professor de Periodisme Avançat a la Universitat Ramon Llull.

dani jimenez02Una setmana més hem jugat a l’Enxampa el Mentider amb en Dani Jimenez. En aquesta edició, el tema han estat les còpies, les falsificacions o les “inspiracions” d’invents on diversos personatges s’atribueixen l’autoria. La història de les  transfusions sanguinies és un d’aquests casos. Qui va ser el primer?

Si bé les transfusions sanguinies han salvat moltes vides, a les beceroles va comportar molts problemes.  En Dani ens ha parlat de tres experiments: una transfusió entre gossos, una transfusió d’un humà a un gos i una transfusió d’una ovella a un humà. Només un d’ells és mentida. Quina?

Jordi PascualEl Dr. Jordi Pascual és el director de l‘Institut Català de Nanotecnologia, un centre de recerca ACER que fa recerca i busca aplicacions en el fascinant món de les nanociències i la nanotecnologia. Amb ell hem estat conversant de nanopartícules d’or que poden ajudar en el tractament dels tumors i de nanorobots que poden netejar les taques de petroli del mar.

També hem aprofitat per parlar de política científica i de la fugida de cervells del nostre país.

logo-sincCom sempre la col·laboració amb el Servicio de Información y Noticias Científicas (SINC) ens descobreix noticies interessants i fascinants. La Marta Palomo ens ha parlat de la floració de les plantes, de tortugues i d’una notícia publicada a la revista Science que pot canviar el concepte actual de “vida”: una alternativa sintètica a l’ADN i a l’ARN.

Dames twitterUnes hores abans d’un Barça-Madrid decisiu per a la la Lliga d’aquesta temporada hem volgut parlar-ne amb unes espectadores molt especials: el col·lectiu #NoiesTwitterBarça. A l’estudi ens han acompanyat Elisabet Marill, Montserrat Brau, Trina Milan, Coral Regí i Neus Vilella, i hem parlat telefònicament amb Laura Borràs, Isabel Ferrer i Rosa Maria Felip. Entre totes ens han explicat la seva història, la d’un grup de dones seguidores del Futbol Club Barcelona (com moltes altres a Catalunya, ja que el Barça té més de 45.000 sòcies) que van decidir comentar la jugada conjuntament a Twitter, una eina que ens ha canviat la manera de veure el futbol. Però hem anat molt més enllà, i amb elles també hem parlat d’educació, de valors, de les noves aplicacions al mòbil… Trobareu la tertúlia completa en aquest àudio:

David BuenoEn David Bueno sempre ens descobreix nous conceptes científics i avui ens ha parlar dels MicroRNA, uns petits fragments de material genètic que s’estan demostrant molt importants en l’expressió dels gens i estan implicats en malalties com la depressió.

També hem parlat d’una mol.lècula que descomposa l’aigua, d’un projecte per segrestar el CO2 i de la seqüenciació de remeis de la medicina tradicional xinesa.

evolution-homocomputerDes de fa alguns anys es parla de l’home post-humà i del post-humanisme. Tot va començar dins de grups envoltats de secretisme, gairebé sectes que dèien conèixer les claus sobre el futur de l’home. Avui ja es parla del tema obertament i podem trobar més i més llibres i publicacions escrits per científics i pensadors reconeguts sobre la matèria.

La qüestió és que sovint l’home es considera la culminació de tota l’evolució anterior, tot i que, certament, l’evolució no s’ha detingut. Arriba el moment en que nosaltres, orgullosos Senyors i Senyores dels Smartphones, ens adonem de que tampoc som la culminació de l’evolució. Es troba l’Humanitat a les portes d’un nou salt evolutiu? Quina natura tindrà aquest nou periode de l’evolució? Quin paper hi juga la tecnologia? Parlem de tot això amb l’arqueòleg i expert en evolució humana Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de postgraus del IPHES (Institut de Paleoecologia i Evolució Social).

220px-Salvador_MacipJust abans de la Diada de Sant Jordi hem parlat amb Salvador Macip sobre la seva darrera novel·la, Hipnofòbia, guardonada amb el Premi Carlemany d’aquest any. La novel·la parteix d’un article aparegut a finals dels 90 on es plantejava que no dormir podia aportar-nos noves capacitats mentals fins ara desconegudes. A partir d’aquí, l’autor ens proposa una barreja de gèneres en un llibre on també s’exploren els límits de la ciència. A més de comentar aquesta novetat literària, amb el nostre convidat també hem parlat de la seva feina a la Universitat de Leicester, on és professor de Bioquímica i estudia les bases moleculars del càncer i l’envelliment cel·lular.

Els misteris de la felicitat

admin - 15/04/2012

IICongresFelicitatEn la nostra segona visita a la Dimensió Desconeguda on viu Núria Jar, la nostra amfitriona avui ens ha guiat a través del II Congrés Internacional de la Felicitat, dirigit per Eduard Punset. Allà va poder conversar amb personatges com Luis Rojas Marcos o Juan Luis Arsuaga, que van ser aquesta setmana a Madrid per donar la seva versió de com assolir aquest estat tan anhelat que és la felicitat.

PacienciaDurant els darrers trenta dies, el món de la ciència ha estat molt tranquil. La comunitat científica ha anat fent les seves coses, només perturbada per petits problemes quotidians, ja sabeu, allò de sempre… Però aquest oasi de tranquil·litat s’acaba avui… ara… i aquí… a la secció La Cara B de la ciència.

Màrius Belles i Daniel Arbós, els companys de “Pa’ciència la nostra”, són dos experts en apretar el cargol, en extreure fins a la darrera gota, en esprémer La Cara B de la Ciència, on es troben notícies que potser tenen menys ressò, però certament tenen molt de suc.

sapienciaxarxa

    Etiquetes