La visita mensual d’en Fabrizio Ferri ha estat molt i molt productiva. Avui ens ha il·lustrat sobre la nova joguina de Google, Drive, que combina l’emmagatzematge al núvol i la possibilitat de modificar els fitxers en línia. Abans, però, hem parlat del 30è aniversari d’un il·lustre de la història de la informàtica: l’Spectrum. Després hem repassat les darreres novetats que ens han arribat sobre el nou i revolucionari sistema operatiu de Microsoft, Windows 8, que sembla que esperem pel proper mes d’octubre. I a més a més, ens ha explicat com fer front a un virus amb molts noms que pot deixar molts ordinadors sense Internet ben aviat. Aquí teniu unes quantes eines per fer-hi front:

• Com saber si esàs infectat: DNS Changer
• Per eliminar-lo: Avira DNS Repair i TDSS Killer

La tecnologia, encapçalada per les opcions que ens ofereix internet, és el teló de fons d’una realitat paral·lela que cada vegada està més integrada al nostre dia a dia: el que es coneix, com a Salut 2.0. Potser hi ha qui creu que la possibilitat de que la tecnologia i Internet millorin la sanitat, així com la relació metge-pacient, és ciència ficció, però tot el que ens explica al respecte la Nuria Jar ja és una realitat que funciona.

En aquests moments, un dels referents de la salut 2.0 és el “doctor Casado“, un metge de família que és membre actiu dels grups d’innovació dins del sistema sanitari. Un dels primers professionals de la sanitat de casa nostra que ha entès que les eines 2.0, com els blogs i les xarxes socials, es converteixen en aliats a l’hora de desenvolupar la seva feina.

Al llarg de la història de la ciència diversos investigadors han utilitzat el seu propi cos per testar els seus experiments. Newton va fer passar una agulla entre la conca de l’ull i el mateix ull per estudiar com funcionava el sentit de la visió, Haldane va inhalar gas clor, molt irritant, per testar si els màscares antigas funcionvaen i Horace Welles va fer el mateix amb l’òxid nitrós, un gas amb efecte anestèsic.

Però la història que ens ha dut a jugar a l’Enxampa el Mentider aquesta setmana ha estat el cateterisme, un sistema que ha salvat moltes vides i que va ser ideat per Werner Theodor Otto Forssman. Ell mateix es va fer el primer cateterisme i va ser capaç d’arribar fins al cor. La dona que la va ajudar a dur a terme aquesta proesa va ser Gerda Ditzen que ha estat la protagonista de la afirmació d’en Dani.

Una llum prodigiosa al final d’un tunel; l’ànima vola cap a la porta a un altre món, però quan arriba allà, unes figures de llum, potser familiars o àngels, l’indiquen que no ha arribat el seu moment… Estem al programa “Móns Paral.lels”? No, seguim a l’Eureka i ens visita a l’estudi al Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona, divulgador científic i president de la Societat per l’Avanç del Pensament Crític.

El Javier ens parla avui de les experiències properes a la mort i de les experiències extracorpóries. Potser aquestes experiències són reals en el sentit de que les persones les viuen de veritat, però no són reals en el sentit de que tot allò no està passant… Descobrim què passa en realitat a la nostra ment quan tenen lloc aquestes “experiències”.

La paraula de la setmana és complicada, però sembla que té molt de futur. Apunteu-la: gangliòsids. N’hem parlat amb els doctors Bonaventura Clotet i Javier Martínez-Picado, de l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa. Entre tots dos ens han explicat en quina situació es troba la recerca sobre la SIDA a casa nostra, i hem aprofundit en els resultats que han presentat aquesta setmana. Amb ells, hem après que els gangliòsids són essencials perquè el VIH pugui enganyar les nostres defenses i, així, començar el procés d’infecció i l’atac sobre el sistema immunitari.

La imatge d’aquí al costat representa una cèl·lula dendrítica (en vermell) infectada per partícules del VIH (en verd).

© Olga Esteban i Nuria Izquierdo-Useros (IrsiCaixa)

Cada cop estem més a prop de l’estiu, la temporada dels “blockbusters” per excel.lència, i Hollywood ja està escalfant motors. En les darreres setmanes hi ha hagut una autèntica pluja d’estrenes… però no estrenes qualssevol, sino d’aquelles grans, espectaculars, esperades des de feia mesos i, en alguns casos, fins i tot, anys!!! El nostre expert en ciència ficció, Miquel Barceló, té la desagradable missió d’anar-les a veure TOTES per informar-nos-en després. Avui repassem Battleship, Los Juegos del Hambre, i presentem, només presentem, perquè ja en parlarem amb més extensió, l’esperadíssima Los Vengadores.

Aprofitant la celebració aquests dies a Barcelona del Congrés Anual de l’OARSI, l’Associació Internacional de Recerca sobre l’Osteoartritis, hem volgut aclarir dubtes sobre l’artrosi amb el Dr. Josep Vergés. El Dr. Vergés, membre del Comitè local de l’OARSI i Director Científic i Mèdic de Bioibérica, ens ha explicat els fonaments d’aquesta malaltia, ha resolt els dubtes dels oients i ens ha destacat algunes de les novetats presentades al Congrés, com ara l’Artrosischip.

En l’espai sobre Medi Ambient del programa, l’Anna Ramon ha vingut acompanyada d’en Sergi Rovira, assessor en polítiques ambientals especialitzat en governança ambiental. Amb tots dos hem estat parlant del que va suposar la cimera de Rio del 1992, de si les resolucions que es van prendre en aquesta cimera i en les posteriors es compleixen i quines sancions reben els països que no les compleixen.

A diferència d’altres empreses tecnològiques, Microsoft té el software, el programari, com a producte estrella. Dos dels seus productes principals, el sistema operatiu Windows i la suite de programes d’ofimàtica Office, han estat la base de bona part dels ordinadors del planeta durant moltes dècades.

L’empresa la van fundar a l’any 1975 tres joves: Bill Gates, Steve Ballmer i Paul Allen. Tot i que no té ni 40 anys, agrupa ja uns 100.000 treballadors a més de 100 països del món i té unes xifres astronòmiques d’ingressos i de beneficis. D’aquests 100 països, un dels llocs on ha aterrat Microsoft és Catalunya. Va ser ara fa 20 anys, al 1992, en plena febre dels jocs olímpics. Carles Grau, Director General de Microsoft Catalunya, ens explica com ha estat l’aventura d’aquesta enorme empresa al nostre país.

Us agradaria anar a veure el cel sobre els monuments megalítics d’Stonehenge o visitar els grans observatoris de zones com el desert d’Atacama a Xile o Roque dels Muchachos a l’illa de La Palma? El turisme astronòmic consisteix en planificar viatges per conèixer llocs amb un interès astronòmic, llocs on es pugui observar bé el cel o, anant encara més enllà, viatjar per seguir un esdeveniment astronòmic excepcional. El Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec, i en Jordi Vendrell, de Viatges Tuareg, ens expliquen com ho podem fer.