Arxiu per març, 2012

Perque envellimDes de sempre els humans han buscat la font de l’eterna joventut o una poció màgica per evitar l’envelliment.

Gemma Marfany, doctora en Biologia i professora de Genètica a la UB i Maria Soley, doctora en Biologia i professora de Bioquímica i Biologia Molecular a la UB, han mirat de respondre una una de les grans preguntes que molts ens fem sovint.

“Perquè envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana” és un llibre de Publicacions UB que han escrit a quatre mans aquestes dues professores de la Universitat de Barcelona.

Anna Ramon i Eduard Pla (CREAF) Els científics participants al projecte ACCUA adverteixen que l’aigua serà un recurs escàs en els propers anys i que els efectes del canvi global faran del litoral català una regió cada cop més seca i àrida. ACap al 2030 la precipitació es podria reduir fins un 7% i la temperatura podria augmentar uns 0’5ºC que podria arribar als 3’6ºC cap a finals de segle.

A l’Eureka hem parlat de la necessitat d’adaptar-se a aquest futur més àrid que afectarà sobre tot a boscos i conreus.

I ho hem fet amb Gabriel Borràs, de l’Oficina de Canvi Climàtic; Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic al Servei Meteorològic de Catalunya i Eduard Pla, Coordinador Tècnic del Projecte ACCUA i investigador del CREAF.

Taula rodona aigua 2

Aventura del espacioLa Núria Jar ens ha visitat avui per primera vegada des de La Dimensió Desconeguda, però no serà l’última. En aquesta primera trobada, però, no hem estat sols, sinó que ens ha acompanyat en Carlos González, excap d’Operacions de la NASA a l’Estat Espanyol i assessor científic de l’exposició L’Aventura de l’espai.

Amb tots dos hem fet un recorregut molt interessant per l’exposició, però també per la història de la conquesta espacial. I és que Carlos González ha estat vinculat a l’agència americana des d’abans de l’arribada de l’home a la Lluna i fins fa ben poc.

Mentre esperem poder anunciar-vos l’arribada de l’exposició a Barcelona, us deixem l’àudio d’aquesta visita a la Dimensió Desconeguda. Hi podreu recuperar tots els detalls dels primers viatges espacials durant la Guerra Freda, les interioritats de la vida al cosmos (des del menjar fins a la higiene) o els fruits de la cooperació actual, com l’Estació Espacial Internacional.

bea

Com ha canviat l’alimentació al llarg de la història és un tema fascinant. Ja n’haviem parlat amb la nostra col.laboradora en història de la ciència en una edició anterior i ens vam quedar en el neolític, amb els incis de la ramaderia i la agricultura. En aquesta edició hem parlat de l’alimentació dels antic egipcis, dels hebreus, els grecs, els romans i fins i tot de l’edat mitjana.

Entre d’altres curiositats, ens ha explicat que quan es va introduir el tomàquet després del descobriment d’Amèrica, algunes veus van dir que era verinós i que podria provocar cardiopaties.

Josep Enric LlebotAprofitant la celebració del Dia Mundial de l’Aigua i del Dia Mundial de la Meteorologia durant aquesta setmana, avui hem conversat uns minuts amb el Secretari de Medi Ambient de la Generalitat, el Sr. Josep Enric Llebot. Amb ell hem tractat temes d’allò més diversos, des del canvi climàtic fins a la millor manera de gestionar els recursos hídrics.

Llebot ha remarcat que els governs han de treballar perquè els ciutadans disposin d’aigua en el futur. A banda, ha remarcat que l’eficiència en la gestió domèstica ha millorat molt darrerament, però que encara es pot millorar en els camps de la indústria i l’agricultura.

Abans d’acabar, el secretari de Medi Ambient ha recordat que cal un canvi de model energètic, apartant els combustibles fòssils del nucli de la generació elèctrica abans de 2050.

logo-sincUn cap de setmana més hem fet una repassada a l’actualitat científica des de SINC, el Servicio de Información y Noticias Científicas, gràcies a la nostra col·laboradora Marta Palomo. Aquesta setmana ens ha parlat sobretot de l’efecte anticancerígen que podría tenir l’aspirina i de les conseqüències (encara no del tot clares) del canvi horari al nostre organisme.

logoscfEls Premis als millors treballs de recerca de batxillerat sobre física els concedeix la Societat Catalana de Física i tenen per objectiu estimular l’interès per l’estudi i la recerca en física dels futurs estudiants universitaris dels territoris de llengua catalana.

Els dos treballs de recerca premiats en l’edició d’enguany són «Experiments amb globus en la didàctica de la ciència», de Martí Català i Yanik Lacroix, de l’Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei i Diana Gabriela Cosovanu, de l’Institut d’Almenar, a Lleida, pel treball «Investigant les petjades astronòmiques de l’antiguitat».  Conversar amb els guanyadors serveix per trencar els estereotips sobre els adolescents i recuperar la confiança en el futur.

PacienciaUn cop al més en Daniel Arbòs i en Màrius Belles, els companys de Paciència, la nostra, posen en perill tota la comunitat científica i, fins i tot, si ens parem a pensar, la civilització sencera tal i com la coneixem; i ho fan amb tota l’alegria del món i sense cap mena de complexe.

Voleu llogar Cap Canaveral per fer carreres per les seves pistes? Voleu saber perquè esborrar els vostres mails pot fer esclatar el món en flames? Tot això i més ho trobareu a La Cara B de la Ciència.

Mara Dierssen: El dolor

admin - 18/03/2012

mara dierssenEn la seva visita mensual, la Mara Dierssen ens ha parlat avui de la desagradable sensació del dolor. De tota manera, alguna cosa bona deu tenir quan ens ha acompanyat durant tota l’evolució.

La secció ha començat amb un repàs a algunes notícies científiques relacionades amb el dolor. La Mara ens ha explicat, per exemple, com el bon humor i el riure eleven el llindar de la sensació de dolor, gràcies a l’alliberament d’endorfines. Tot seguit, ens ha donat detalls de com el cervell percep el dolor. També hem tingut l’oportunitat de mantenir una conversa amb el Dr. Félix Viana, de l’Institut de Neurociències d’Alacant. A l’àudio hi trobareu molts detalls que us interessaran sobre nocicepció, analgèsics… i mal d’amors.

Recordeu també que aquest és l’Any de la Neurociència a Barcelona, i que al juliol tindrà lloc a la ciutat el Congrés de la Federació Europea de Societats de Neurociències, el més important d’Europa d’aquesta especialitat.

Salvador MoyaAquest matí hem fet un viatge en l’espai i el temps. Des de l’estudi de l’Eureka! ens hem traslladat fins a l’Alt Berguedà, en una època on el Prepririneu encara no existia, i aquesta zona era una plana vora el mar esquitxada de palmeres. El nostre guia ha estat en Salvador Moyà, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Amb ell hem començat parlant de les diferències que hi ha entre l’arqueologia i la paleontologia, que es confonen massa sovint. Després hem pogut aprofundir en la riquesa dels fòssils que tenim a Catalunya, on destaquen els jaciments de dinosaures i, sobretot, els d’en Pau, en Lluc i en Jordi, que són a la base dels hominoïdeus. Per acabar, el nostre convidat ens ha destacat l’èxit del nou espai de divulgació de l’Institut, amb 30.000 visites durant el seu primer any de funcionament.

sapienciaxarxa

    Etiquetes