Arxiu per febrer, 2012

Ouali BenmezianeEls cercadors que fem servir per buscar informació a Internet ens porten cap al lloc que estem buscant, però perquè apareixen uns webs primer? Moltes empreses dediquen molts esforços en voler aparèixer les primeres en aquestes cerques, i és que està comprovat que sovint no només no passem de la primera pàgina de Google, sino que no passem de les primeres deu cerques.

De tot plegat ens parla el Ouali Benmeziane, que torna a Barcelona amb una nova edició del Search Congress. El congrés dels cercadors no es celebra justament després del Mobile World Congress per casualitat, sino a causa del creixent impacte que te la navegació des del mòbil, que determina les polítiques de les empreses.

dani jimenez02Una setmana mes en Dani Jimenez ens ha acompanyat per jugar a l’Enxampa el Mentider. Ens ha fet una afirmació sorprenent, que una planta ha estat reviscuda després d’estar 30.000 anys congelada. És possible això? El fred pot conservar una planta durant tan de temps o pel contrari hauria quedat cremada com passa amb l’enciam a la nevera?

En Dani sembla que sempre fa broma, però dins la secció hi ha molta ciència. Ens ha parlat d’un magatzem de llavors a Noruega per mantenir la biodiversitat del planeta i de com el fred té la capacitat de conservar-les.

armentiaEn un món on hi ha gent que ens vol fer creure que la baba de cargol és un remei gairebé miraculós contra les arrugues, contra l’acné i fins i tot contra les cicatrius, l’escepticisme, o l’ “esperit crític”, si ho preferim,  és indispensable perquè no ens colin uns gols com una casa de pagès. Javier Armentia ens dona claus per poder anar ben tranquils.

carlesflamarichA les portes de la inauguració del Mobile World Congress 2012 hem volugt parlar amb Carles Flamerich, Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya per saber no només que suposa aquest congrés pel país sinó també la designació de Barcelona com a Mobile World Capital.

Algunes de les xifres que genera el congrés són espectaculars: uns ingressos de 270 milions d’euros, un volum de negoci de 1.850 milions d’euros i 6.000 llocs de feina temporals.

Salvador RibasEstem molt acostumats a que el calendari estigui penjat a la paret i només es mogui quan el canviem de fulla. Però quan passa el que passarà un cop cada quatre anys a finals de febrer, tornem a recordar que els calendaris es mouen molt. Parlar del nostre calendari és parlar d’un embolic espectacular on l’astronomia i les matemàtiques trenquen la seva aliança tradicional i comencen a barallar-se.

De la història dels calendaris n’hem estat parlant amb el Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec. Entre altres coses ens ha explicat que va haver-hi un any que va durar 445 dies!

Sergi QuerolEl Banc públic de Cordó de Catalunya, del Banc de Sang i Teixits (BST), ha aconseguit la fita de 1.000 trasplantaments a partir de sang de cordó umbilical. És ja el principal banc europeu en nombre de trasplantaments i el tercer del món, només per darrera del Banc de Cordó de Nova York i el de Carolina del Nord.

El 95% de les persones que necessiten un trasplantament, poden trobar un cordó compatible al món i per això és essencial la tasca que fan els bancs públics com el del Banc de Sang i Teixits de Barcelona.

Aquest matí ens ha acompanyat el seu director mèdic, el Dr. Sergi Querol, amb el que hem estat parlant d’aquest èxit i de les possibilitats que ofereix la sang de cordó pel tractament de diverses malalties relacionades amb la sang, com les leucèmies.

ciencia a la xtvlA l’Eureka ens interessa comunicar el coneixement i ens interessen les diverses formes en que es pot dur a terme aquesta tasca. Per aixo ens agrada especialment parlar de dues noves propostes de divulgació de la ciència i la tecnologia que es poden trobar a la graella de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).

Són INVENTARI i FÓRMULA PI, dues propostes diferents en plantejament i en el públic a què es dirigeix, cadascuna amb un punt de vista propi i diferent. Parlem d’aquests programes, de divulgació del coneixement i de ciència a la televisió amb dos dels seus responsables: Aitor Aguirre, director d’INVENTARI, i Marta Castañé, cap de continguts de VOTV (Vallès Oriental TV), que produeix FÓRMULA PI.

David BuenoCom cada quinze dies en David Bueno ens porta l’acutalitat de les revistes científiques i ens destaca alguns dels articles que contenen. A més, amb la seva visita sempre aprenem algun concepte nou o aclarim algunes idees preconcebudes que no sempre són correctes.  Avui hem parlat de selecció natural, ja que Nature ha publicat que s’ha detectat la petjada de la selecció natural en tot un genoma.

També hem parlat d’algunes noticies curioses, com per exemple, per què les zebres tenen ratlles i per què la forma de piràmide és la forma geomètrica ideal per surar

Lapremicarmetorras ciencia ficció és un gènere literari amb claus pròpies, però el seu objectiu és el de tota literatura: desvetllar allò ocult i despullar la condició humana. Quan ho aconsegueix, una bona novel.la de ciència ficció és una bona novel.la i punt. Però a més, la ciencia ficció conté un avís sobre el futur, una reflexió sobre les conseqüencies del que fem.

Això és el que fa la novel.la “Les mutacions sentimentals”, de Carme Torras, matemàtica, doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica del CSIC-UPC. Parlem amb ella de robòtica, bioètica, i sobretot, com poden ser realment els robots del nostre futur.

neutrinoA mitjans de setembre del 2011 una noticia saltava a la primera plana de la secció de ciència dels diaris: un equip d’investigadors amb col·laboració del CERN, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear tenia indicis que una partícula subatòmica, concretament els neutrins, havien viatjat a una velocitat superior de la llum, concretament havien anat 60 nanosegons més ràpid que la llum en recòrrer una distància de 730 quilòmetres.

Aquesta setmana sembla que tot plegat se n’ha anat a n’orris i que alguns errors experimentals podrien desmentir la afirmació inicial, és a dir, que no han trobat res que vagi més ràpid que la velocitat de la llum. N’hem parlat amb la Dra. Cristina Manuel Hidalgo, investigadora en física teòrica de l’Institut de Ciències de l’Espai, per intentar treure’n l’entrellat de tot plegat.

sapienciaxarxa

    Etiquetes