Leo Nucci com a Rigoletto al Gran Teatre del Liceu

Rigoletto és una òpera dividida en tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Francesco Maria Piave, tot i que basat en el drama de Víctor Hugo Le roi s’amuse (El rei es diverteix) de l’any 1832. Van estrenar-la al teatre La Fenice de Venècia l’11 de març de 1851. L’estrena catalana va ser el 3 de desembre de 1853 al Gran Teatre del Liceu, teatre que l’acull de nou del 28 de novembre al 19 de desembre.

A les primeries de 1851, el teatre de La Fenice de Venècia va convidar a Verdi a compondre una nova òpera. Verdi va triar el drama francès Le roi s’amuse de l’escriptor Victor Hugo, encara que aquesta obra havia estat censurada a París, acusant-la de manifestar el llibertinatge d’un rei. Per això mateix, Verdi va acceptar des d’un principi modificar els noms i els llocs sempre que pogués conservar el nucli del drama.

Però tres mesos abans de l’estrena la censura va vetar el llibret, en qüestionar la integritat d’un monarca francès. L’assumpte es va resoldre gràcies a la diplomàcia dels administradors del teatre. Es van traslladar a Busseto i allà es van posar d’acord amb Verdi i el llibretista perquè es canviessin alguns punts:

  • Van traslladar l’acció de La Cort de França a una cort menor.
  • També van canviar els noms dels protagonistes inventats per Victor Hugo, per evitar les referències a la monarquia.
  • Es modificaria l’escena en què el llibertí aconsegueix una clau per a accedir a la cambra de la protagonista, per una altra de diferent que respectés la necessària decència.
  • La visita del rei, en l’òpera un Duc, a la taverna serà casual i no dictada per baixos propòsits (és a dir, contractar els serveis de la prostituta Maddalena).

Verdi va acceptar aquestes condicions i el contracte es va firmar. Les firmes van ser tres: Verdi, Piave i Guglielmo Brenna, secretari de La Fenice. Així va néixer l’òpera Rigoletto que es coneix avui dia, i que aquesta setmana ens ocupa.

Verdi es va proposar amb aquesta obra conciliar l’estructura tradicional del melodrama amb la complexitat del protagonista, Rigoletto, i això no ho va poder canviar la censura amb les seves condicions. El bufó Rigoletto és un personatge típicament verdià, que es mou entre l’afecte per la seva filla i l’odi pel Duc i els cortesans. És exactament el que Verdi volia realitzar. Precisament, aquest personatge és revolucionari en la construcció de la psicologia del paper: dolç i amorós amb la seva filla Gilda, però malvat amb la resta de personatges.

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *