Joyce DiDonato
Joyce DiDonato

Zelmira és una òpera dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret en italià d’Andrea Leone Tottola, tot i que basat en el drama Zelmire del francès Demont de Belloy (1762). L’estrena va ser al San Carlo de Nàpols el 16 de febrer de 1822. La primera representació a Catalunya va ser al Teatre de la Santa Creu, el 6 de maig de 1824.

El 1815, Rossini va començar un període d’uns set anys a Nàpols amb l’empresari Barbaia del Teatro San Carlo, que va ser el seu període de major creativitat, amb la composició d’una sèrie de deu drames que se solen anomenar les «òperes napolitanes». Són Elisabetta, regina d’Inghilterra, La gazzetta, Otello, Armida, Mosè in Egitto, Ricciardo e Zoraide, Ermione, La donna del lago, Maometto II i Zelmira. Van ser més de sis anys d’esgotadora activitat, si també tenim en compte que a part de les napolitanes, va estrenar unes altres nou òperes a Roma, Milà, Venècia i Lisboa.

Generalment són obres serioses, sovint tràgiques, i Rossini utilitza aquestes partitures com a vehicle per a expandir els límits de la forma i l’estil de l’òpera tradicional, i es distancia de la seva vessant més còmica. Això va fer que per la majoria del públic del moment, Rossini havia anat massa lluny.

De fet, a principis de la dècada de 1820, sembla que el públic italià havia rebut cada vegada més fredament la música del cada vegada més innovador Rossini. I segurament això va fer que al cap de poc es traslladés a París, on finalment es va retirar de l’òpera per complet als 37 anys d’edat, per viure quaranta anys sense haver d’escriure cap altra òpera.

Pel que fa a Zelmira, el complicat argument s’articula entorn de la figura de Zelmira, filla de Polidoro, rei de l’illa de Lesbos i estimat pel poble, i del príncep Ilo, marit de la protagonista. Abans dels fets que s’hi narren, en absència d’Ilo, partit per defensar la seva terra natal, Azorre, senyor de Mitilene, a qui Polidoro havia negat la mà de la seva filla, ha envaït Lesbos en un intent d’assassinar l’ancià rei. Zelmira ha aconseguit amagar el seu pare en una tomba reial; i fingint cedir als propòsits d’Azorre, l’enganya fent-li creure que el seu pare s’ha amagat al temple de Ceres. Azorre fa calar foc al temple creient que així ha donat mort al seu rival. Però Antenore, aspirant al tron de Mitilene i enemic d’Azorre, havent-se unit a la conquesta de Lesbos fa que l’assassinin. Només el providencial retorn del valerós Ilo farà possible l’expulsió del nou usurpador i restablir al seu tron el savi rei Polidoro.

Un argument impossible, però una música sensacional!

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *