Edita Gruberová
Edita Gruberová

Ariadne auf Naxos és una òpera dividida en dues parts: un pròleg i un acte. Amb música de Richard Strauss, i llibret en alemany d’Hugo Von Hofmannsthal. Van estrenar-la al teatre de la Cort de Viena el 4 d’octubre de 1916 (enguany farà 105 anys); a Catalunya va estrenar-se el 14 de gener de 1943 al Gran Teatre del Liceu, i ara aquest teatre l’acull de nou del 22 de setembre al 4 d’octubre, essent la primera `òpera de la temporada 2021/22.

Aquesta és una òpera escrita originàriament en un sol acte, precedida de la comèdia-ballet de Molière Le Bourgeois gentilhomme (1670), per a la què Richard Strauss havia escrit música incidental (11 números que es conserven en forma de “suite”). Amb aquesta primera forma va estrenar-se a Stuttgart i en algunes altres ciutats, però finalment Strauss i el seu llibretista van decidir eliminar l’obra teatral de Molière i afegir, al seu lloc, un pròleg.

Hugo von Hoffmansthal va saber fer despertar l’interès de Richard Strauss per la relació entre teatralitat i música. 

A més d’estrenar-se a Stuttgart, també va poder veure’s (en la seva primera versió) a Londres, Berlin, Praga i Amsterdam; però l’escassa viabilitat de la formula (obra de teatre i òpera) i el poc èxit aconseguit amb la mateixa, van propiciar que Strauss i Hoffmannsthal eliminessin la part del teatre, situant la primera part a un pròleg, donant una explicació més precisa del perquè de la mescla d’estils de l’acte únic que segueix el pròleg.

Amb la seva segona forma l’òpera va assolir un èxit notable i, a dia d’avui, es considera una de les millors òperes de Richard Strauss.

La figura de Zerbinetta és una de les primeres pel que fa a l’exhibició vocal que Richard Strauss va introduir en algunes de les seves creacions, una moda molt acceptada en aquell moment.

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *