Natalie Dessay
Natalie Dessay

Les contes d’Hoffmann és una òpera dividida en tres actes més un pròleg i un epíleg, amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier, basada en tres contes d’Ernst Theodor Amadeus Hoffmann. Es va estrenar en l’Opéra-Comique de París, el 10 de febrer de l’any 1881. A Catalunya va veure’s per primer cop el 22 d’abril de 1905, amb el text traduït al castellà, al teatre Eldorado de Barcelona. Mentre que l’estrena al Gran Teatre del Liceu seria el 5 de febrer de 1924. Ara hi torna, si no passa res, del 18 de gener a l’1 de febrer en una producció ja coneguda que signa Laurent Pelly.

El llibret de Les contes d’Hoffmann està basat en una obra que el propi Barbier i Michel Carré, els llibretistes, havien escrit sobre contes del poeta alemany Ernst Theodor Amadeus Hoffmann. En l’òpera, el mateix Hoffman és un personatge que apareix en el libretto, com ell mateix feia en moltes de les seves històries.

Offenbach va morir abans d’acabar-la, i Ernest Giraud va acabar l’orquestració i també va musicar els recitatius, de manera semblant al què va fer amb l’òpera Carmen de Georges Bizet. No obstant, recentment s’ha manifestat als teatres d’òpera una tendència a eliminar els recitatius musicats i tornar a deixar els diàlegs parlats originals, respectant la versió inicial d’Offenbach.

D’altra banda, tot i que s’acostumen a representar els tres actes en l’ordre Olympia-Giulietta-Antonia, la intenció d’Offenbach va ser, com queda clar per les referències en el pròleg i en l’epíleg, que l’última fos Giulietta. Per tant la sinopsi argumental del programa respecta aquest ordre.

Idealment, els tres personatges femenins principals (Olympia, Giulietta i Antonia), que no són sinó diferents encarnacions dels amors d’Hoffmann, haurien de ser interpretades per la mateixa cantant, la qual cosa no sempre ha estat així. De fet, és ben normal, ja que en els mateixos supòsits dramàtics, que els quatre papers de malvat (Lindorf, Coppelius, Miracle i Dapertutto) siguin interpretats pel mateix baix-baríton, ja que els quatre són encarnacions diferents del mateix geni del mal que en cada ocasió frustren els plans de Hoffmann.

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *