Birgit Nilsson com a 'Lady Macbeth'
Birgit Nilsson com a ‘Lady Macbeth’

Macbeth és una òpera dividida en quatre actes, amb música de Giuseppe Verdi, i llibret en italià de Francesco Maria Piave completat per Andrea Maffei, a més de contenir importants aportacions del compositor. Com és ben conegut, el text està basat en la tragèdia homònima de William Shakespeare (1605).

Van estrenar-la a Florència, al teatre della Pergola, el 14 de març de 1847. El mateix Verdi la va reformar per la seva estrena de París, el 19 d’abril de 1865. És aquesta la versió que més habitualment es representa. L’estrena catalana va ser l’1 de juliol de 1848 al Gran Teatre del Liceu, i ara torna de la mà dels Amics de l’òpera de Sabadell en versió concert els dies 27 i 29 de novembre al Teatre de la Faràndula.

A Macbeth s’evidencia encara un Verdi molt arrelat en les formes tradicionals, amb una partitura que subdivideix les seqüències melodramàtiques en “pezzi chiusi” (peces tancades, és a dir: recitatiu, ària i cabaletta). Aviat, amb La traviata i Un ballo in maschera, Verdi abandonarà aquesta estructura, produint partitures més homogènies.

El tema, molt estimat per Verdi, què admirava l’obra de Shakespeare, es presenta molt ben articulat des del punt de vista de les veus. A més, en aquesta òpera Verdi va donar un gir important a la seva posició com a compositor encara immers en el belcantisme, al recomanar a l’empresari del teatre de l’òpera que no contractés, pel paper de Lady Macbeth, a una cantant bonica i de veu bella, sinó lletja i amb la veu ingrata, desagradable i agressiva; d’aquesta manera posava punt i final al conegut com a belcanto, donant pas a un cant més expressiu, del qual en beuran els compositors posteriors.

Malgrat això, amb freqüència Verdi deixarà enrere en les seves trobades, per -més tard- tornar a avançar i retrocedir. De fet, en gran mesura, aquesta és la seva grandesa.

El procés d’elaboració del llibret no va ser fàcil. Piave tenia el repte de reduir el drama de Shakespeare dels cinc als quatre actes, i malgrat l’esforç Verdi no va mostrar-se satisfet del tot, i va demanar a Andrea Maffei que reescrivís algunes escenes i revisés el text. El resultat és un drama, en moments inconnex, però que recull la tràgica idea de l’ambició plantejada pel dramaturg anglès en la seva obra original.

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *