Krassimira Stoiànova
Krassimira Stoiànova

Maria di Rohan és una òpera dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en italià de Salvatore Cammarano; tot i que basat en un drama de 1832 escrit per Joseph-Philippe Simon; que el compositor Giuseppe Lillo ja havia utilitzat com a base de la seva òpera Il Conte di Chalais. La versió que ens ocupa, la de Donizetti, es va estrenar a Viena el 5 de juny de 1843. L’estrena catalana va ser el 15 de juny de 1849 al Gran Teatre del Liceu.

Donizetti ja va tenir entre mans, l’any 1837, el drama del comte de Chalais quan decidia quina havia de ser la següent òpera que havia de preparar per a Venècia. En aquesta ocasió, però, va cedir el drama a Giuseppe Lillo. Però com que Lillo no va obtenir cap èxit en especial amb la seva òpera Il Conte di Chalais, Donizetti va decidir recuperar el tema per estrenar-lo a Viena, on la seva recent relació amb la família imperial l’obligava a estrenar una òpera que fos exitosa, i alhora molt diferent, al seu darrer títol estrenat allà, és a dir Linda di Chamounix.

La narració pseudohistòrica dels escriptors francesos es basava en un període de la monarquia francesa (concretament el govern de Richelieu) que en aquella època estava molt de moda. De fet, Alexandre Dumas no trigaria a publicar, l’any 1844, l’obra Els tres mosqueters.

Donizetti mostra en aquesta òpera una força dramàtica que, sense cap mena de dubte, l’hauria fet anar més enllà del “belcantisme”, del que encara no s’havia separat, però que començava a explorar en un altre sentit. Malauradament, poc després de l’estrena de Maria di Rohan van començar a mostrar-se els primers símptomes de la seva malaltia: una sífilis que li va atacar el sistema nerviós i que en poc temps va dur-lo fins a la mort.

Maria di Rohan va sobreviure més temps que altres drames similars de Donizetti; ja que molts barítons tenien el personatge del Duc de Chevreuse en el seu repertori. Així va representar-se regularment fins a la dècada de 1920. Després va desaparèixer, però la “Donizetti Renaissance” li ha donat una mica més de vida i, sobretot, presència discogràfica, encara que de manera discreta.

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *