Francis Poulenc
Francis Poulenc

Dialogues des Carmélites (Diàlegs de Carmelites) és una òpera dividida en tres actes, amb música de Francis Poulenc, i llibret en francès del mateix compositor i Emmet Lavery, tot i que basat en un text de Georges Bernanos. L’estrena va ser al teatre La Scala de Milà el 26 de gener de 1957, mentre que a Catalunya va poder veure’s per primer cop el 28 de gener de 1959 al Gran Teatre del Liceu.

L’origen del llibret es troba en el relat L’última del patíbul de Gertrud von Le Fort, inspirat en una història verídica d’un grup de monges carmelites guillotinades a la place du Trône, i anomenades les Carmelites de Compiègne.

El context social en què es va estrenar el títol, l’any 1957, per tant poc després de la Segona Guerra Mundial, era propici per tocar la fibra sensible de l’espectador en aquesta òpera sobre la fe i el terror, en un drama de tensió creixent i final demolidor i colpidor per a l’espectador.

Aquest títol va contribuir a la reputació de Poulenc com a compositor especialment dotat per a la música vocal. La protagonista és la veu humana. Els diàlegs són en la seva majoria recitatius, amb una línia melòdica que segueix molt de prop el text.

Poulenc, amb gran capacitat dramàtica, caracteritza psicològicament els diferents personatges a través de la música. De fet, els profunds sentiments religiosos de l’autor resulten particularment evidents en les magnífiques solucions musicals de les escenes amb litúrgia religiosa, com l’”Ave Maria” de l’acte segon o l’”Ave verum corpus”, del mateix acte. Són escenes que recorden clarament la música sacra barroca de tradició francesa.

 

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *