Elīna Garanča

Elīna Garanča

L’assedio di Calais és una òpera dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Salvatore Cammarano, tot i que basat en l’obra de Luigi Marchionni i en el ballet de Luigi Henry, obres que alhora estan basades en El setge de Calais de Pierre Laurent Buirette de Belloy de 1765. L’estrena d’aquesta òpera va ser al Teatro San Carlo de Nàpols el 19 de novembre de 1836.

El llibret de Salvatore Cammarano ha estat descrit com un dels seus millors treballs, i hem de tenir en compte que és l’autor del text d’òperes com Lucia di Lammermoor, Roberto Devereux, Luisa Miller o Il trovatore. Probablement per a escriure aquest llibret es va basar en les dues obres que derivaven de l’obra francesa Eustache de St Pierre, ou Le siège de Calais d’Hubert (àlies de Philippe-Jacques Laroche), que s’havia representat a París el 1822, i que alhora s’inspirava en una obra de 1765 anomenmada Le siège de Calais, de Pierre-Laurent Buirette de Belloy. La base històrica va ser el setge de Calais d’Edward III de 1346, el començament del conflicte que esdevindria la Guerra dels Cent Anys.

L’òpera va ser dedicada a la reina mare italiana, Maria Isabella, qui va assistir a l’estrena, realitzada en el dia de la seva onomàstica. Va ser la tretzena òpera estrenada per Gaetano Donizetti al Teatre San Carlo, i la següent després de l’exitosa Lucia di Lammermoor, estrenada l’any anterior. Es van fer setze representacions de L’assedio di Calais la temporada de la seva estrena, i donat que l’òpera complia els requisits per a una ocasió reial, amb el seu final feliç i l’afegit de la seva glorificació del paper de la reina anglesa, Donizetti va rebre les felicitacions del rei. Amb tot, l’òpera va desaparèixer dels escenaris cap al 1840 i no va reaparèixer fins al Festival Donizetti de Bèrgam de 1990.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *