G. Rossini

G. Rossini

Una setmana més seguim amb les edicions confinades, realitzades des de casa de manera virtual. En aquesta edició dels Moments d’òpera ens fixarem en La gazza ladra, una òpera dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret en italià de Giovanni Gherardini, basat en La pie voleuse (1815) de Théodore Badouin i Louis-Charles Caigniez. L’estrena va ser el 31 de maig de 1817 a La Scala de Milà, mentre que a Catalunya hi arribaria l’any 1819 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

L’any 1816 Rossini esperava d’una manera especial el seu retorn a la Scala de Milà, dos anys després d’obtenir un resultat incert amb Il turco in Italia. Primer es va negar a musicar un llibret que se li va oferir del mateix llibretista, Felice Romani, i va triar el tema de qui després seria una prestigiosa ploma, però teatralment inexperta, el poeta i filòleg Giovanni Gherardini, basat en el drama francès La pie voleuse, que es va inspirar en una història real. Tot i lamentar la falta d’experiència del poeta assignat, Rossini certament va reconèixer l’excel·lència de la matèria dramàtica, que el va entusiasmar. La trama de La gazza ladra, de fet, està dissenyada de manera molt precisa. Molt més a fons, per tant, va haver d’aplicar-se el compositor.

Era la primera vegada que tenia temps per compondre. Tres mesos, per als que treballen amb la velocitat de Rossini, són molts i, aquí, no va haver de recórrer a l’autopréstec (o auto plagi, com en d’altres de les seves òperes). I és que tota la música de La gazza ladra és original, fet que s’explica per la importància del teatre que li va fer l’encàrrec, el teatre l’òpera de Milà. És aquesta una òpera que va entusiasmar al seu propi compositor, i al públic en general, ja que la mateixa temporada de l’estrena es van fer un total de 29 representacions a Milà, i seguidament va viatjar a Verona, Venècia, Florència i Pesaro.

Amb el pas dels anys ha esdevingut un títol poc conegut, malgrat que la seva obertura en mi major és una de les més populars de Rossini, i peça habitual en concerts simfònics.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *