Juan Diego Flórez com a 'Comte Ory'

Juan Diego Flórez com a ‘Comte Ory’

Una setmana més, i mentre duri el confinament, realitzem els Moments d’òpera des de casa a través del teletreball. Le comte Ory és una òpera dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret en francès d’Eugène Scribe i Charles-Gaspard Delestre Poirson, tot i que basat en una comèdia en un acte de Pierre-Antoine de la Place (1785).

Van estrenar-la a l’òpera de París, el 20 d’agost de 1828. A Catalunya va arribar-hi l’1 de juliol de 1830, al teatre de la Santa Creu de Barcelona, mentre que l’estrena al Liceu va ser el 28 de gener de 1871.

Rossini va compondre Le Comte Ory quan se n’adonà que la música que havia compost per a l’òpera Il viaggio a Reims va caure en l’oblit, i no semblava que hagués de tornar a ressorgir. A més, l’òpera de París estava esperant una nova òpera de Rossini, que estava obligat -per contracte- a escriure deu òperes noves, de tal manera que el compositor va decidir muntar un espectacle còmic de considerable ingeni argumental per aturar les reclamacions de la direcció del teatre, i estalviar-se la feinada que hauria significat escriure’n una de totalment nova partint de zero.

De fet, el primer acte de Le Comte Ory està basat majoritàriament en la partitura de Il viaggio a Reims; el segon acte és molt més original, on hi inclou el meravellós tercet nocturn, delicadament instrumentat à la Mozart.

Així va néixer aquesta òpera que té un aire clarament francès pel que fa a l’argument boudevilesc (més lliure, gràcies a la menor censura que hi havia a França), però que manté una arrel còmica italiana. Tot i així, s’ha dit que el seu origen procedeix d’una llegenda de la regió francesa de “le Picardie”. En mans de Rossini es converteix en un atrevit cant al llibertinatge, sense la censura habitual de l’època. Només un detall enterboleix aquesta llibertat, i és que el Comte Ory intenta seduir a Adèle de Formoutiers durant l’absència, per haver marxat a les creuades, del seu teòric germà -segons el llibret-. Quan, si llegim atentament el llibret, queda clar que els desitjos reprimits de la comtessa no són per l’absència del germà, sinó del marit.

Aquesta és la penúltima òpera de Rossini, només n’escriuria una més: Guillaume Tell (1829). Le Comte Ory arrelaria només relativament al repertori del segle XIX i va desaparèixer al XX.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *