Kathleen Battle i Luciano Pavarotti

Kathleen Battle i Luciano Pavarotti

Mentre duri el confinament a causa de la COVID-19, alterem la previsió de títols per a oferir-vos cada setmana una òpera còmica o de caràcter optimista. Ja és prou complicada la situació com per a aproximar-nos a les grans tragèdies del món de la lírica. És per això, i ja que #Joemquedoacasa, que us oferim una versió confinada dels Moments d’òpera.

Sigui com sigui, aquesta setmana ens centrem en L’elisir d’amore, una òpera, o melodramma giocoso, dividit en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en italià de Felice Romani, tot i que basat en el que va escriure per a Daniel Auber el llibretista i escriptor Eugène Scribe. L’estrena va ser al Teatre della Canobbiana, a Milà, el 12 de maig de 1832. A Catalunya va estrenar-se l’any 1833 –concretament el dia 25 de maig- al Teatre Principal de Barcelona.

Originàriament, aquesta bucòlica història, escrita per Eugène Scribe, estava ubicada a l’aleshores exòtic País Basc; amb tot, la revisió que va fer-ne Felice Romani, si bé no va canviar-ne la ubicació, no va donar indicacions precises d’on es desenvolupava, així si no coneixem l’obra original, no trobarem cap indicació que ens assenyali l’espai de l’acció. Tot i així, l’ambient segueix sent rural i patriarcal.

La simplesa del panorama escènic i l’economia en el repartiment, no massa exigent, a més del to simpàtic i suaument romàntic de l’argument, van ajudar a consolidar aquesta òpera, que mai ha desaparegut del repertori. A principis del segle XX va ser adoptada per Enrico Caruso com a títol d’èxit segur i de poc esfoç, motiu pel qual aquesta obra va incrementar el seu prestigi.

El cert és que es tracta d’una amable òpera, ideal per a iniciar-se al món de la lírica, ja que a més de còmica conté una trama entranyable que pot arribar a fer emocionar l’espectador si el plantejament escènic és efectiu.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *