Anna Netrebko

Anna Netrebko

La traviata és una òpera dividida en tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Francesco Maria Piave, tot i que basat en la novel·la (de l’any 1848), i posteriorment obra teatral, La Dame aux Camélias d’Alexandre Dumas (fill).

L’òpera van estrenar-la al Teatre La Feince, de Venècia, el 6 de març de 1853. A Catalunya l’estrena va ser el 25 d’octubre de 1855, al Gran Teatre del Liceu. Ara la podrem veure, de nou, en el cicle Òpera Catalunya a les ciutats de Sabadell, Manresa, Viladecans, Barcelona, Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Reus, Girona i Lleida.

Si Verdi, i el seu llibretista Piave, van escollir un canvi de títol i de nom dels personatges, no va ser per res més que per a evadir els drets d’autor que, és clar, recauen en Dumas; aleshores, amb tan sols aquests canvis s’entenia que l’obra ja era una altra.

Marguerite Gautier (la protagonista de La dama de les camèlies) va passar a anomenar-se Violetta Valéry; Armand Duval és a l’òpera Alfredo Germont. De fet, en l’obra original narra una història que va viure en primera persona i, per això, el personatge té les mateixes sigles que l’autor (AD).

Amb tot, ben pocs s’han aturat en veure a La traviata el reflex d’unes costums socials de mitjans del segle XIX, que han anat desapareixent progressivament amb la pèrdua de pes específic de la burgesia en el teixit social europeu, posterior a la Primera Guerra Mundial, confirmada en la postguerra de la Segona Guerra Mundial. En una societat, ja molt similar a la nostra, però en la què encara es diferenciava a un “home” d’un “cavaller”, i en la que el cavaller defugia, ocasionalment, de les restriccions religioses que vivia amb la seva dona oficial (amb una funció més decorativa que amorosa o sexual), sense que això es veiés com una pràctica reprobable. Això si, sense ser oficialment reconegut; així era la moral burgesa, que coneixem com a “victoriana”.

La traviata és una de les tres òperes que formen part de la Trilogia popular de Giuseppe Verdi, juntament a Rigoletto i Il trovatore.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *