Jonas Kaufmann

Jonas Kaufmann

Le roi d’Ys és una òpera dividida en tres actes amb música d’Édouard Lalo i llibret en francès d’Édouard Blau. L’estrena del títol va ser a l’Opéra Comique de París el 7 de maig de 1888, mentre que a Catalunya hi arribaria per primer cop el 8 de gener de 1949 al Gran Teatre del Liceu.

Lalo va compondre Le roi d’Ys entre 1875 i 1878 després d’esbossar la primera versió de l’òpera el 1875. L’interès de Lalo pel folklore bretó provenia de la seva segona esposa, la contralt Julie de Marigny, d’origen bretó. De fet, el paper de Margared està, de fet, escrit per a ella.

Cal tenir en compte que portar a l’escena aquesta òpera és difícil, potser per això va ser eliminada del repertori del teatre líric el 1878, i després del de l’òpera de París el 1879, amb tot ha anat apareixent en versions de concert posteriorment.

Així doncs, Lalo va començar a reelaborar la seva obra el 1886, i aquesta nova versió va poder veure’s el 7 de maig de 1888 a París. A partir d’aleshores Le roi d’Ys va tenir un gran èxit i es va representar 100 vegades en aquesta sala durant la resta de l’any.

Però no només va veure’s a París, ja que es va representar a Ginebra el novembre de 1888, a Amsterdam el desembre de 1888, Anvers i Brussel·les el febrer de 1889 i Roma el març de 1893. El llibret va ser traduït a l’holandès, l’alemany, l’italià, el txec, el rus i el romanès poc després de l’estrena de 1888. La primera actuació al Regne Unit va ser a la Royal Opera House de Londres el 17 de juliol de 1901.

I el 23 de gener de 1890 arriba a l’òpera francesa de Nova Orleans (Estats Units), però no serà fins l’any 1922 que no arribarà a Nova York. Però, amb la desafecció del públic per les òperes romàntiques o líriques després de la Primera Guerra Mundial, Le roi d’Ys va rebre una recepció tímida, i només van realitzar-se sis representacions.

L’any 1941 el títol va tornar a l’òpera de París, i en aquella ocasió va representar-se 490 vegades, però en els darreres seixanta anys rarament s’ha representat, fent d’aquest títol un oblidat que mereix ser recuperat.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *