Edita Gruberová

Edita Gruberová

El rapte en el serrall (Die Entführung aus dem Serail, en alemany) no és estrictament una òpera, sinó un “singspiel” en tres actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret en alemany de Gottlob Stephanie, basat alhora en un llibret de Cristolph Friederich Bretzner titulat Belmont und Konstanze. Van estrenar aquest “singspiel” al Burgtheater de Viena el 16 de juliol de 1782. A Catalunya van estrenar-lo el 3 de gener de 1928 al Gran teatre del Liceu.

Un cop establert a Viena, Mozart va aconseguir un èxit prematur quan l’emperador Josep II li va confiar la composició d’un “singspiel” per animar la vida teatral de Viena, que l’emperador volia potenciar a través del Burgtheater. Val a dir que un “singspiel” és un tipus d’òpera popular o petita obra de teatre. A diferència de l’òpera seriosa, les estructures són més senzilles, les àries més simples i els recitatius són parlats; com a l’”opéra comique” francesa o la “sarsuela” espanyola.

Mozart composà una òpera de gran envergadura musical, mentre que l’emperador esperava un simple “singspiel”; d’aquí és la popular afirmació de l’emperador del final de la funció: “Massa notes, Mozart”; sense tenir en compte que el compositor acabava de prestigiar el singspiel com si d’una òpera es tractés, cosa que va ser una molt bona promoció per a l’òpera alemanya, encara que l’impuls definitiu arribaria nou anys després amb l’estrena de La flauta màgica.

A més, la situació de la trama de l’òpera a Turquia va permetre a Mozart jugar amb un imaginari de “música turca” (cosa que encantava als de Viena), i sobretot va buscar maneres de donar personalitat musical als seus personatges a través del tipus de música que canta cadascun.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *