Luciano Pavarotti

Luciano Pavarotti

Pagliacci és una òpera dividida en dos actes, amb música i llibret en italià de Ruggero Leoncavallo. L’argument es basa en uns fets ocorreguts durant l’adolescència de Leoncavallo a Montalto di Calabria, a Itàlia. Van estrenar aquesta òpera el 21 de maig de 1892 al Teatre dal Verme de Milà. A Catalunya va estrenar-se al Gran Teatre del Liceu el 25 de gener de 1895; teatre que l’acull de nou del 5 al 22 de desembre, juntament al títol de la setmana passada, Cavalleria rusticana.

En aquesta òpera Leoncavallo va recórrer a la tradició de l’antiga “commedia dell’arte” encara que, tal i com ell explica, tan sols en part. Al començar la funció apareix, abans d’obrir-se el teló, un personatge anomenat al llibret “Pròleg” i que conté un claríssim manifest de les finalitats del verisme: el que estem veïent en escena no és ficció, sinó la realitat i, per a que quedi clar, en el segon acte hi ha un teatre en escena, amb un públic al voltant del modest escenari que es commou amb el que veu, que acaba essent un drama de debó que acaba amb dues morts violentes. A més, se’ns indica que el que estem a punt de veure no és una invenció, sinó un “retall de vida”, escrit pel compositor amb llàgrimes de veritat i marcant el compàs amb els sanglots que li produeix l’evocació d’aquesta tragèdia. El cert és que aquesta tragèdia va produir a Montalto di Calàbria, cap a l’any 1872, quan Leoncavallo passava l’estiu allà amb la seva família; el seu pare, jutge de districte, va haver de jutjar el cas.

La perfecció de la construcció dramàtica va aliada amb l’us moderat, però molt eficaç, del “leitmotiv” wagnerià, encara que sense excloure la presència de les àries (tots els personatges en tenen, almenys, una); la creació de la tensió dramàtica del segon acte juga amb un “leitmotiv” de música del segle XVIII, una gavota, que es trenca quan Canio, gelós, deixa d’interpretar la modesta comèdia i reclama es seus drets fins matar a Nedda i al seu amant Silvio. Cometent el crim, l’obra acaba en pocs segons amb l’afirmació “La commedia è finita”.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *