Renata Tebaldi

Renata Tebaldi

La forza del destino és una òpera dividida en quatre actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Francesco Maria Piave, tot i que basat en el drama espanyol Don Álvaro o La Fuerza del sino d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas, i una escena de Wallensteins Lager de Friederich Schiller.

L’estrena va ser al Teatre Imperial de Sant Petersburg, el 10 de novembre de 1862. Al Liceu ve veure’s per primer cop el 21 de desembre de 1872.

A Verdi li va costar molt estrenar l’òpera a San Petersburg; ja que pels Verdi els viatges i el clima de la ciutat van ser una gran molèstia, tot i que van estar allotjats en luxoses condicions tots els mesos que van passar a la ciutat, gràcies a les cures del tenor Enrico Tamberlick, el tenor que havia de cantar el rol de Don Álvaro, i que ja coneixia la ciutat.

L’estrena –prevista per 1861– va ser cancel·lada i Verdi i la seva muller van haver d’acomodar-se per passar a Sant Petersburg unes quantes setmanes més al llarg de la tardor de 1862. Estrenat el títol, van anar-se’n cap a Espanya, on van presentar l’òpera al Teatro Real de Madrid, amb la presència d’Isabel II, i el ja vell Duc de Rivas. Aleshores van fer un viatge per Andalusia i, finalment, van marxar cap a França amb el ferrocarril.

L’any 1869 Verdi va realitzar una reforma de la partitura, eliminant algunes parts massa llargues i suprimint la mort de Don Álvaro al final, per no acumular un excés de cadàvers en l’escena final de l’òpera. Però el més significatiu va ser l’afegit de la famosa obertura que no constava en la versió original i que inclou el cèlebre tema del “destí”.

La forza del destino va incorporar-se al repertori habitual de molts teatres. La seva presència va desaparèixer durant els anys 20, però va reaparèixer abans de la segona Guerra Mundial.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *