TURANDOTTurandot és una òpera dividida en tres actes, amb música de Giacomo Puccini, tot i que amb un final realitzat per Franco Alfano. El llibret en italià és de Giuseppe Adami i Renato Simoni, tot i que basat en l’obra teatral de Carlo Gozzi del mateix títol i de l’any 1764. Van estrenar-la pòstumament al teatre alla Scala de Milà, sota l’atenta direcció d’Arturo Toscanini, va ser el 25 d’abril de 1926. L’estrena a Catalunya va ser a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, el 30 de desembre de 1928. Del 7 al 25 d’octubre podrem veure-la de nou al teatre de les rambles, en una nova producció de Franc Aleu.

Puccini va començar el seu treball sobre Turandot al març de 1920, després d’una trobada amb els llibretistes Giuseppe Adami i Renato Simoni. La composició va comença, però, al gener de 1921. Al març de 1924 havia completat tota l’òpera excepte el duet final. No obstant això, estava insatisfet amb el text del duet final, i no hi va continuar fins el 8 d’octubre, quan va decidir-se per la quarta versió que Adami li va presentar del duet.

Però el 10 d’octubre li va ser diagnosticat un càncer de gola a Puccini, i algunes setmanes més tard va traslladar-se a Brussel·les per a sotmetre’s a un tractament mèdic. Allà li va ser realitzada una intervenció quirúrgica el 24 de novembre, però va morir arran de les complicacions el 29 de novembre de 1924.

Puccini va deixar 36 pàgines d’esbossos en 23 fulls per al final de Turandot, amb instruccions que Riccardo Zandonai havia d’ocupar-se d’acabar l’òpera. El fill de Puccini, Tonio, va negar-s’hi, i Franco Alfano va ser triat per organitzar i donar forma als esbossos.

Alfano va proporcionar una primera versió del final amb pocs passatges de la seva pròpia inspiració, i amb unes poques frases afegides al text que es considerava incomplet, fins i tot pel mateix Puccini. Però després de severes crítiques per part de l’editor Ricordi i del director Arturo Toscanini, es va veure obligat a compondre una segona versió molt més fidel als esbossos de Puccini, fins al punt que va eliminar part del text d’Adami perquè Puccini no havia deixat cap nota sobre la seva música.

La preocupació real de Ricordi no era tant la qualitat de la música, sinó que aquesta sonés com si hagués estat composta pel mateix Puccini, i per tant l’aportació d’Alfano havia de ser subtil.

L’estrena de Turandot va tenir lloc al teatre alla Scala de Milà, el diumenge 25 d’abril de 1926; 1 any i 5 mesos després de la mort de Puccini. Enmig de l’acte III, dos compassos després de les paraules “Liù, poesia!”, l’orquestra va aturar-se. Toscanini va aturar-se també, i va abaixar la batuta. Va girar-se cap al públic i anuncià: “Qui finisce l’opera, perché a questo punto il maestro è morto” (“Aquí acaba l’òpera, perquè en aquest punt el mestre va morir”). Acte seguit, el teló va caure lentament donant per acabada la representació. Les següents representacions van incloure el final d’Alfano. No cal dir que Turandot és una òpera que ha gaudit d’una gran popularitat al llarg de tota la seva vida.

Un títol imprescindible que podeu recordar amb els Moments d’òpera.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *