Luciano Pavarotti i Joan Sutherland

Luciano Pavarotti i Joan Sutherland

La sonnambula és una òpera semi-seiorsa dividida en dos actes, amb música de Vincenzo Bellini, i el llibret en italià de Felice Romani. El text està basat en l’argument d’Eugène Scribe, per a un ballet-pantomima de Jean-Pierre Aumer, titulat La sonnambule ou l’Arrivé d’un noveau seigneur (1827). L’òpera va estrenar-se al Teatre Carcano de Milà el 6 de març de 1831. L’any 1836 va poder veure’s al teatre de la Sta Creu de Barcelona.

Situada en un àmbient idíl·lic, en una Suïssa idealitzada, sense conflictes socials, amb uns camperols de postal. El text de Scribe va ser acceptat per Romani a qui li agradaven aquests ambients rurals (com el de L’elisir d’amore de Donizetti). És una òpera semi-seriosa, un gènere amb serrells tràgics, però amb un final feliç assegurat, que ha d’incloure algun personatge còmic. Donada la poca capacitat de Bellini per la comicitat, al màxim que arriba el personatge de Rodolfo és a ser una mica fantasiós.

La sonnambula va salvar-se de la desaparició per haver-se convertit en un vehicle ideal per a les soprano lleugeres de coloratura del tipus que va posar-se de moda cap a l’any 1890, i que van persistir fins a la II Guerra Mundial. El renaixement belcantista ha donat nova vida a aquesta òpera i avui dia es tracta de manera més responsable.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *