Jaume Aragall

Jaume Aragall

Lucrezia Borgia és una òpera dividida en un pròleg i dos actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Felice Romani, tot i que basat en un text de Victor Hugo. Es va estrenar a Milà el 26 de desembre de 1833.

Però qui va ser Lucrezia Borgia?

Lucrezia Borgia va ser un personatge històric, que va viure entre 1480 i 1519, i que va pertànyer a una de les més influents famílies de la Itàlia del renaixement, en la que hi va haver dos Papes de l’església catòlica i un Sant. Lucrezia va ser famosa per la seva fràgil bellesa, però també pel seu fort caràcter i fosques conductes envoltades de maldat.

El seu pare va ser Rodrigo de Borgia, que curiosament va ser cardenal, i fins i tot va arribar a ser Papa, amb el nom d’Alexandre IV. Lucrezia va tenir tres matrimonis -amb Juan Sforza, amb Alfons d’Aragó i Alfonso D’Este- sent aquest últim el que apareix en la peça teatral de Victor Hugo i també a l’òpera que avui ens ocupa.

El llibret de Felice Romani va estar llest a finals de novembre i Donizetti va finalitzar la partitura a temps perquè, amb els deguts assajos, l’òpera s’estrenés a La Scala en la data prevista del 26 de desembre de 1833. Tot i que “Lucrezia Borgia” es va representar en més d’una trentena d’ocasions després d’aquesta estrena, l’èxit de públic i crítica va ser molt discret, i després retirada.

Set anys més tard, quan Lucrezia Borgia va viatjar a França, el 1840, van venir seriosos problemes per a la seva representació. Victor Hugo, autor del drama que va inspirar l’òpera, va reclamar drets de propietat intel·lectual sobre l’obra, va recórrer als tribunals, va interposar una demanda i la va guanyar. Per aquest motiu i gràcies a les escletxes legals, Lucrezia Borgia va haver de representar-se a partir d’aquell moment amb canvis en el seu argument i en els seus personatges. Per exemple, i per evitar els problemes amb els drets d’autor, a Versalles, el 1842, la van titular Nizza de Granada, i a París, el 1845, es la va titular La renegada.

Problemes amb els drets d’autor a banda, a Itàlia van aparèixer nous problemes, que ja des de l’estrena de 1833 s’intuïen: l’òpera Lucrezia Borgia feia referència a personatges històrics i deixava malament a una influent família de la que havien sortit un sant i dos Papes. Això òbviament no era vist amb bons ulls per la censura vaticana.

Així doncs, per deixar complagudes a les autoritats italianes que la censuraven, l’òpera es va representar com Eustorgia da Romano a Florència, com Alfonso, duc de Ferrara a Trieste, com Giovanna I de Nàpols a Ferrara i com Elisa da Fosco a Roma. Finalment Donizetti va vèncer a Victor Hugo i als censuradors i l’òpera va passar a tenir com a definitiu el seu nom original: Lucrezia Borgia.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *