Joan Sutherland

Joan Sutherland

I masnadieri (Els bandolers) és una òpera dividida en quatre actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià d’Andrea Maffei, tot i que basat en Die Räuber de Friedrich von Schiller. L’estrena va ser al Her Majesty’s Theater de Londres, el 22 de juliol de 1847. El 23 de maig de 1848 es representava per primer cop a Catalunya, concretament al Teatre Principal de Barcelona.

L’any 1842 Benjamin Lumley va posar-se al capdavant de la gestió del Her Majesty’s Theatre, seu tradicional per a l’òpera italiana a Londres. Tres anys després s’hi va estrenar Ernani, de Verdi, el que va constituir la primera representació britànica d’aquesta òpera. El gran èxit va convèncer Lumley de l’oportunitat d’encarregar una nova òpera al compositor, que aleshores era un valor emergent en el món de l’òpera italiana, per a l’estrena absoluta a Londres. Verdi va acceptar l’encàrrec i la producció va ser programada per a l’estiu de 1846. Malauradament, la salut de Verdi es va ressentir i l’estrena va haver d’ajornar-se l’any 1847.

Durant la convalescència, un dels millors amics de Verdi, Andrea Maffei, un distingit poeta que havia traduït a Shakespeare i a Friedrich von Schiller a l’italià, va suggerir que Macbeth de Shakespeare i Die Räuber de Schiller podrien esdevenir uns bons temes operístics. El mateix Maffei va treballar en el llibret basat en el tema de Schiller, que en italià va rebre el nom de I masnadieri (Els bandolers); mentre que un dels habituals llibretistes de Verdi, Francesco Maria Piave, va ser l’encarregat de proporcionar la versió operística de Macbeth, una altra òpera del mateix 1847.

La intenció original de Verdi era estrenar I masnadieri durant el carnaval de 1847 a Florència, i deixar Macbeth per a Londres. El fet és que no es va poder trobar a Florència cap tenor adequat per al paper de Carlo, i per això Verdi va decidir acabar primer Macbeth i després concloure I masnadieri per a Londres.

Verdi va abandonar Itàlia a finals de maig de 1847 amb l’òpera londinenca acabada llevat de l’orquestració, que el va mantenir ocupat fins a l’inici dels assaigs. El repartiment per a l’estrena del 22 de juliol de 1847 va ser de qualitat internacional. En particular, presentant-se en la seva primera temporada a Londres, la famosa soprano sueca de coloratura Jenny Lind, que va ser l’encarregada de crear el paper d’Amalia, la protagonista de l’òpera.

La reina Victoria i el príncep Albert van assistir a l’estrena acompanyats pel duc de Wellington i els més destacats membres de l’aristocràcia britànica i de l’alta societat que va ser capaç d’aconseguir entrada.

Després de molta pressió, Verdi va accedir a dirigir l’orquestra en l’estrena, fet que va ser un gran triomf tant de públic com de crítica. Dissortadament, aquest èxit inicial no va gaudir de continuïtat; potser per les inconsistències i els excessos del llibret.

Descobriu I masnadieri en els Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Share →

One Response to I masnadieri (G. Verdi)

  1. […] ser estrenada a Londres, però es va trobar amb diverses dificultats, tal i com ja vam comentar al programa dedicat a I masnadieri, l’òpera que finalment va estrenar a Londres, tot i que la seva idea inicial era que fos Il […]

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *