Ruggero Raimondi

Ruggero Raimondi

Borís Godunov és una òpera amb un pròleg i quatre actes amb música de Modest Mússorgski i llibret en rus del mateix compositor, tot i que basat en l’obra homònima d’Aleksandr Puixkin, a més d’inspirar-se en fets reals ocorreguts durant el regnat del tsar Borís recollits per Nikolai Karamzín a Història de l’imperi rus. L’estrena va ser al teatre Marïinski de Sant Petersburg el 17 de febrer de 1873, mentre que a Catalunya hi va arribar el 20 de novembre de 1915 al Gran Teatre del Liceu.

L’aparició del conegut com a “Grup dels cinc”, format pels compositors Balàkirev, Cui, Mússorgski, Rimski-Kórsakov i Borodín; i que pretenien crear una identitat musical russa, Mússorgski va crear diversos títols per a explicar la història de Rússia, el primer va ser, precisament, Boris Godunov.

Godunov va ser el pressumpte assassí del tsar Demetri, per posteriorment acceptar ser consagrat com a tsar, però els remordiments i el pànic li van causar una gran crisi, de la què en va néixer la dinastia Romànov, l’any 1613.

És una òpera que planteja un problema inicial: quina versió triar. I és que amb la mort de Mússorgski, Rimski-Kórsakov va orquestrar de nou l’òpera i la va estrenar a Sant Petersburg l’any 1896. El mateix compositor va fer una altra adaptació per a París, l’any 1908; però no va ser l’únic, ja que, entre d’altres, Xostakóvitx també va arranjar-la de nou, ho faria l’any 1959. De tota manera, generalment, la versió més acceptada és la de 1874, del mateix Mússorgski.

Sigui com vulgui, la grandesa de la partitura és inqüestionable, i és un dels títols més venerats pel que fa al repertori rus. L’orquestració, comparable a l’estil wagnerià, demostra els grans coneixements musicals del seu compositor i esdevé una referència imprescindible del gènere.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *