Renée Fleming

Renée Fleming

Rusalka és una òpera dividida en tres actes, amb música d’Antonín Dvořák i amb llibret en txec de Jaroslav Kvapil, basat de forma molt lliure en La sireneta de Hans Christian Andersen. La seva estrena va ser al Teatre Nacional de l’Òpera de Praga el 31 de març de 1901. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 21 de febrer de 1924, i és una bona obra per escoltar la veu de la gran Renée Fleming, que el proper 5 de febrer actuarà al Palau de la Música Catalana, en un recital de lied.

Tot i que les nímfes d’aigua tenen presència a la literatura de molts països (fins i tot al pirineu català existeix una llarga tradició literària i musical de les anomenades “dones d’aigua”), Kvapil no va extreure la llegenda del folclore txec, ja que aquesta figura de dona d’aigua no hi és present. Hem de trobar l’origen del llibert en el viatge que Kvapil va fer a l’illa danesa de Bornholm, l’any 1899, on va topar-se amb la llegenda més coneguda de les “dones d’aigua”: el conte de Hans Christian Andersen, és a dir La sireneta (Rusalka en txec).

De tota manera, l’argument de “Rusalka” es basa en una faula popular de Moràvia.

Rusalka, l’ondina dels llacs, demana a una bruixa que la transfiguri en dona per lliurar-se a l’amor d’un jove príncep. El poder de la bruixa és relatiu, i la nimfa es converteix en una princesa muda, incapaç d’apassionar-se per un home. Efectivament, el príncep rebutja la freda bellesa de Rusalka i aquesta torna a la profunditat de les aigües arrossegant al príncep que no va saber estimar per sobre dels humans desitjos. Es tracta d’una obra de fantasia, en la que l’element dramàtic quasi no existeix, centrant l’acció en el seu contingut poètic i simbòlic.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *