Montserrat Caballé com a Cio-Cio-San

Montserrat Caballé com a Cio-Cio-San

Madama Butterfly és una òpera dividada en tres actes (originàriament dos) amb música de Giacomo Puccini, i amb un llibret en italià de Luigi Illica i Giusepe Giacosa, basat en una obra teatral de David Belasco que, alhora, estava inspirada en uns fets reals narrats per John Luther Long, i que recorden l’obra de teatre Madame Chrysanthème, de Pierre Loti.

Van estrenar-la al teatre alla Scala de Milà el 17 de febrer de 1904, però el públic la va rebre amb molta fredor. Va tornar-se a estrenar, ja amb tres actes, a Brescia, el 28 de maig de 1904 i, posteriorment, a l’Opéra-Comique de París, on van practicar-li importants retallades, editades per Giulio Ricordi, a la partitura de l’orquestra, que van quedar consagrats com a la versió definitiva. A Catalunya es va estrenar al Teatre del Bosc (Barcelona), al mes d’agost de l’any 1907. I del 12 al 29 de gener podrem veure-la de nou al Gran Teatre del Liceu.

Pel que fa a la gènesi, Puccini va enamorar-se d’una obra de teatre que va veure en anglès (en una època en què encara no dominava aquesta llengua), en la que David Belasco explicava els fets relatius a la japonesa víctima de la seva confiança amb el món occidental, de manera molt estudiada per causar un bon efecte escènic, amb idees com la sortida del sol escenificat, mentre la japonesa, amb el seu fill i criada, esperen l’arribada de l’oficial del vaixell americà.

La història procedeix de la narració d’un missioner, John Luther Long, que explicava un fet ocorregut a Nagasaki, a partir de la conversió al cristianisme d’una noia que volia casar-se amb un oficial de la marina americana. Cal destacar que la noia de la història real no va morir, sinó que va patir ferides a causa de la seva inexperiència amb l’hara-kiri, i va sobreviure. A més, el fill mestís, anys després, va tornar d’Amèrica i va viure amb la seva mare molt de temps.

Amb aquesta òpera Puccini va aconseguir fama universal, ja que va representar-se milers de cops la primera meitat del segle XX; amb el temps la fama ha anat decreixent, però no ha deixat de ser mai un títol del gran repertori de tots els teatres operístics importants. Bona mostra d’això és la seva presència, de nou, al Gran Teatre del Liceu, motiu pel qual us prosem una aproximació al títol a través dels Moments d’òpera:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *