Montserrat Caballé com a Elisabetta (Venècia, 1972)

Montserrat Caballé com a Elisabetta (Venècia, 1972)

Roberto Devereux és una òpera dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Salvatore Cammarano, emmarcada en el conegut com a cicle Tudor. El llibret està basat en la tragèdia Élisabeth d’Anglaterre (1829) de François Ancelot i en la Histoire secrète des amours d’Élisabeth et du comte d’Essex (1787), de Jacques Lescène des Maisons, a més d’inspirar-se en el llibret de Felice Romani Il conte d’Essex (1833), escrit per al compositor Saverio Mercadante.

Van estrenar-la al Teatre San Carlo de Nàpols el 29 d’octubre de 1837. A Catalunya hi va arribar, per primer cop, el 29 de novembre de 1838, al Teatre Principal de Barcelona.

La moda pel món britànic als inicis del romanticisme van fer reaparèixer moltes obres teatrals i novel·les al voltant de l’enigmàtica figura de la reina Isabel I (que va regnar entre els anys 1559 – 1603), i que va tenir un regnat solitari i no va arribar a casar-se mai. A més, l’òpera italiana buscava en el filó britànic una manera d’escapar de la censura, molt forta quan es tractaven temes relacionats amb figures de les monarquies europees. En el cas de la monarquia anglesa, separada de la religió catòlica, la censura era més permisiva.

Així doncs, per quart cop (si tenim en compte l’òpera Elisabetta al castello de Kenilworth, 1829), Donizetti escollia un tema basat en aquesta figura històrica; juntament a Anna Bolena (de l’any 1830, en la que Isabel apareix com una nena, sense paper cantat) i Maria Stuarda (de l’any 1834, en la que ens presenten una amarga Elisabetta desesperada per l’amor del seu apreciat Leicester). Aquesta òpera, Roberto Devereux, tanca el cicle mostrant-nos a Isabel ja en els seus últims anys de vida, envellida i desmoralitzada pel seu darrer fracàs amorós.

Quasi oblidada molt abans d’acabar el segle XIX (les últimes aparicions registrades són les de Pàvia, a Itàlia, de l’any 1882), ha estat recuperada en els anys de la Donizetti Renaissance i s’ha mantingut amb força al repertori belcantista, en especial en l’anomenat cicle Tudor.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *