Anna Netrebko com a Iolanta al Gran Teatre del Liceu

Anna Netrebko com a Iolanta al Gran Teatre del Liceu

Iolanta és una òpera en un sol acte, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski, i llibret en rus escrit pel germà del compositor, Modest Txaikovski, tot i que està basat en un drama de l’escriptor danès Henrik Hertz, titulat La filla del rei René. L’obra de teatre havia estat traduïda al rus per Fiodor Miller i adaptada per Vladimir Zotov.

L’òpera es va estrenar el 18 de desembre de 1890 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, i l’estrena catalana va ser el passat 10 de gener de 2013 al Gran Teatre del Liceu, en la nit del debut liceísta de la soprano Anna Netrebko, en una memorable versió de concert.

Vuit anys abans de la composició de Iolanta, Txaikovski va entrar en contacte amb el drama de Hertz a través de la publicació a l’Herdald Rus. La història el va encisar per la seva poesia, originalitat i abundància de moments lírics, i es va proposar utilitzar-la per a una òpera. Però l’oportunitat no es va presentar fins l’any 1890, quan el director dels Teatres Imperials li va encarregar la composició d’un programa doble: un ballet de dos actes i una òpera d’un acte. Per al ballet li va ser proposat el conte El trencanous” de Hoffmann, i El rei dels ratolins, però per a l’òpera va ser el mateix Txaikovski qui va proposar Iolanta, que al seu parer proporcionava l’escaient contrast amb el tema del ballet.

Després de la composició de La dama de piques, Txaikovski estava preocupat sobre la seva inspiració creativa després de tan exigent projecte. Durant la composició de la nova òpera Txaikovski es va mostrar insegur i va considerar que la seva música era repetitiva, especialment en comparar Iolanta amb la seva primerenca òpera: La fada. No obstant això, aviat es va reconciliar i entusiasmar amb el nou projecte.

L’acollida per part del públic va ser bastant favorable, tot i que alguns col·legues, com ara Nikolai Rimski-Kórsakov van considerar que es tractava «d’una de les més febles obres de Piotr Ilitx Txaikovski», afegint que «tot en aquesta òpera és decebedor».

Potser per tractar-se d’una òpera en un acte, Iolanta no ha gaudit de continuïtat en els teatres d’òpera, ateses les dificultats d’encaixar òperes de curta durada en la programació convencional. No obstant això, Iolanta és molt estimada pels amants de la música de Txaikovski i gaudeix de prestigi en els teatres d’Europa oriental.

Aquesta setmana la pots descobrir a través dels Moments d’òpera:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *