Hector Berlioz

Hector Berlioz

La damnation de Faust (La damnació de Faust) és una llegenda dramàtica (tal i com va definir-la el seu autor), tot i que habitualment presentada com a òpera; per a orquestra, veus solistes i cor. La música és d’Hector Berlioz i el llibret en francès és del mateix compositor i del seu col·laborador Almire Gandonnière, tot i que està basat en el Faust de Goethe. L’estrena va ser a l’Opéra-comique de París el 6 de desembre de 1846, mentre que a Catalunya hi arribaria per primer cop el 18 de novembre de 1903, fa 115 anys, al Gran Teatre del Liceu.

Després de llegir la primera part de la traducció francesa del Faust de Goethe, a càrrec del traductor Gérard de Nerval, Berlioz va interessar-se en posar música a aquesta obra. Tot i així, primer va escriure ell mateix Vuit escenes sobre Faust (1829), que posteriorment utilitzaria com a base per a la posterior llegendra dramàtica en quatre parts que aquesta setmana ens ocupa.

Els experts en l’obra de Berlioz i Goethe consideren que el compositor no tracta el drama exactament igual que l’escriptor, sinó amb alguns canvis. Els podeu conèixer en el resum argumental i musical dels Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *