G. Rossini

G. Rossini

El 13 de novembre de 1868 moria a Passy el genial Gioacchino Rossini, és per això que aquesta setmana volem commemorar el 150 aniversari de la seva mort recordant un dels seus títols més desconeguts, però d’imecable factura, Ermione. Una òpera dividida en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret en italià d’Andrea Leono Tottola, tot i que basat en l’Andromaque de Jean Racine (1667). L’estrena va ser el 27 de març de 1819 al Teatro San Carlo de Nàpols.

L’any 1815, l’òpera napolitana, per la seva gran tradició i importància, dominava pràcticament tota l’activitat operística italiana, però necessitava revitalitzar-se. És per això que l’empresari Domenico Barbaia, que gestionava els principals teatres de la ciutat, va decidir que la millor manera de fer-ho era contractar al compositor de moda: Rossini. Fins aleshores, Rossini havia destacat principalment en el gènere còmic, convertint-se, malgrat la seva joventut, en el principal compositor d’òpera d’Itàlia. Cal tenir present que Rossini tenia 23 anys en aquell moment, i en el seu catàleg ja trobem L’ialiana in Algeri, Tancredi o Il turco in Italia, sense cap mena de dubte títols molt rellevants.

Així doncs, entre els anys 1815 i 1822, Rossini va centrar la seva carrera a Nàpols, on va compondre una sèrie d’obres per al Teatro San Carlo, que en aquell moment es vanagloriava de tenir una orquestra excepcional i una companyia amb els millors cantants residents disponibles en qualsevol lloc. I certament la relació entre Rossini i el San Carlo va ser molt fructífera, ho avalen títols com Elisabetta, regina d’Inghilterra, Otello, Ricciardo e Zoraide o La donna del lago. Ermione és, sense cap mena de dubte, una de les òperes més grans de Rossini, tot i ser potser la que va tenir menys èxit immediat.

I és que l’ús del final tràgic, així com d’elements nous en l’estructura dramàtica experimentats per Rossini en la seva producció per al Teatre San Carlo de Nàpols, entre 1815 i 1822, arriben al seu cim amb el que és un dels seus melodrames més insòlits i atrevits. Ermione és la sisena d’una formidable sèrie de nou òperes serioses de Rossini concebudes per als Teatres Reals de Nàpols, que van revolucionar les formes de l’òpera italiana heretada del segle XVIII, i que assentaria nous motlles pels quals transcorreria el gènere fins ben entrat el Romanticisme i la irrupció de Verdi. Potser aquesta nova visió, molt innovadora en el moment de l’estrena, explicaria el poc èxit que va tenir en la seva estrena a Nàpols i que caigués en l’oblit més de cent anys, ja que no seria fins l’any 1977 que es recuperaria, i sobretot l’any 1987 quan Alberto Zedda va programar-la al festival Rossini de Pesaro amb, entre d’altres, Montserrat Caballé i Marilyn Horne en el repartiment.

Pel que fa al tema, Ermione es basa en Andromaque de 1667, la primera gran tragèdia de Jean Racine i considerada com el pinacle del drama francès. El llibretista, Andrea Leone Tottola, va ser fidel als orígens i no hi ha cap intent d’un final feliç com era sovint la pràctica del moment per a satisfer al públic. Però crida l’atenció el canvi de visió respecte a l’obra original de Racine, en donar protagonisme a l’altre personatge femení, la despitada Ermione, en comptes de la patidora Andromaca. I així ho reflecteix en el mateix títol de l’òpera. Sens dubte, les arrencades de mal geni d’Ermione resultaven més adequats per a la inclusió de passatges de virtuosisme vocal.

L’òpera compta amb una història creïble, ben escrita i, encara més important: amb quatre personatges centrals de gran abast com són: la tràgica Andromaca que passa la major part de l’òpera lamentant l’absència del seu marit, el traïdor Pirro les accions del qual causen la majoria de les turbulències, l’amorós Orestes, que és manipulat pel seu amor per Ermione per matar Pirro i, finalment, Ermione menyspreant-se a si mateixa.

Descobreix Ermione de Rossini en el 150 aniversari de la mort del compositor de Pesaro.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *