Jaume Aragall

Jaume Aragall

Faust és una òpera dividida en cinc actes, amb música de Charles Gounod i llibret en francès de Michel Carré i Jules Barbier, basat molt superficialment en el Faust de Goethe. Van estrenar-la al Théâtre Lyrique de París, el 19 de març de 1859. A Catalunya va poder veure’s per primer cop el 17 de febrer de 1864 al Gran Teatre del Liceu, i és el títol que donarà el tret de sortida de la temporada 2018-19 del Teatro Real de Madrid.

Gounod va decidir-se a tractar el tema de Faust responent al clima general d’admiració per la intel·lectualitat germànica que s’estava creant a França, i que generaria l’adaptació d’obres de Goethe a l’escena francesa, i el primer i l’intent fallit de Wagner d’estrenar a París (1861). Amb tot, l’òpera francesa era massa rígida en els seus plantejaments i Gounod massa superficial com per abordar el tema de Faust en prfunditat, motiu pel qual a Alemanya, tot i que aprecien la bella i eficaç partitura de Gounod, l’òpera mai s’anuncia amb el seu títol original, sinó que l’anomenen Marguerite, al considerar que tan sols tracta sobre l’episodi d’aquest personatge femení de l’obra de Goethe.

Faust, després de ser admesa a l’òpera de París –al incloure-hi el ballet (“La nit de Walpurgis”), per a que s’adeqüés a les exigències de la capital francesa–, va programar-se de manera quasi obsessiva, fins al punt que en cent anys va assolir més de tres mil representacions, a causa de la repetició constant en la programació d’aquest títol a les temporades de París. Aquest descomunal prestigi s’ha anat difuminant al llarg de la segona meitat del segle XX; avui en dia segueix sent popular, però la seva extensió i cost la fan molt menys freqüent als teatres.

Voleu conèixer aquest títol? Escolta’l als Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *