Montserrat Caballé

Montserrat Caballé

Giovanna d’Arco és una obra dividida en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Temistocle Solera, basat alhora en La donzella d’Orleans de Schiller; estrenada al teatre alla Scala de Milà, el 15 de febrer de l’any 1845. L’estrena catalana va produir-se el 28 de juliol de 1847 al Gran teatre del Liceu, durant la primera temporada d’aquest teatre.

Pocs drames verdians han tingut un libretto tan poc afortunat com el que Temistocle Solera va dedicar a Joana d’Arc, l’obra de Verdi per a l’any 1845. Solera només funcionava correctament en un sentit: el de treure partit patriòtic a qualsevol argument en pro de la Itàlia del “Risorgimento”, fos quina fos l’acció escollida. A Giovanna d’Arco, la imatge dels italians amenaçats per la invasió estrangera –a l’Itàlia de l’època eren els austríacs– sembla ben clara. Però per a escriure bons llibrets no cal només l’exaltació patriòtica, sinó un geni creatiu important i, malgrat contenir moments musicals realment destacables, aquesta obra ha patit la indiferència del públic.

A la partitura d’aquesta òpera, Verdi hi va experimentar alguns recursos que mai més repetiria. Per exemple: en el cor d’àngels i dimonis, trobem curioses harmonies: els àngels van acompanyats d’arpa i… acordió! Els dimonis van acompanyats d’harmònium i percussió, amb una melodia seductora (“Tu sei bella”) que seria l’èxit dels organistes italians del segle XIX. A més, l’òpera d’avui és una èpica història francesa, però rellegida per Verdi i Temistocle Solera. Una obra que va permetre a Verdi desplegar la seva creativitat i tornar a les “òperes espectacle”, més que no pas a l’exercici de l’anàlisi de la psicologia dels personatges.

La vols descobrir? Ho pots fer als Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *