Ramón Vargas és Zamoro

Ramón Vargas és Zamoro

Alzira és una òpera dividida en un pròleg i dos actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Salvatore Cammarano, tot i que basat en l’obra Alzira o els americans de Voltaire (1736). L’estrena de l’òpera va ser al Teatro San Carlo de Nàpols el 12 d’agost de 1845. A Catalunya va poder veure’s per primer cop el 3 de febrer de 1849 al Gran Teatre del Liceu.

Tot sembla indicar que Alzira va ser composta més per obligació que per inspiració. I és que Verdi s’havia compromès amb Vincenzo Flauto, l’empresari del Teatro San Carlo de Nàpols, a lliurar la partitura el 1844, però problemes de salut van anar retardant el lliurament.

Després de l’estrena romana de I due Foscari, Alzira va ser el segon intent de Verdi de conquerir el sud d’Itàlia tot allunyant-se de la plaça milanesa de La Scala, on ja era un compositor d’èxit. Però la crítica va estar des del primer moment en contra de Verdi, fins i tot abans de conèixer l’òpera. En efecte, el panorama operístic napolità estava dominat per la tríada formada per Saverio Mercadante, Giovanni Pacini i Battista, i qualsevol intent de desviar-se de l’estètica clàssica cap al romanticisme patriòtic de Verdi era vist com una mena de sacrilegi. Tanmateix, i contra l’opinió de la crítica, a l’arribada de Verdi a Nàpols, el 26 de juny de 1845, una gentada va rebre’l a les portes del Teatre San Carlo, on havia de representar-se I due Foscari.

Les notícies que ens han arribat sobre la recepció d’Alzira en l’estrena són contradictòries, i sembla clar que hi va haver diferència de parers entre la facció hostil i la facció dels incondicionals. Només les cabalette de les àries principals sembla que van despertar l’entusiasme. En les quatre funcions addicionals sembla que la desaprovació del públic es va anar confirmant, fins assolir el que podríem dir fracàs.

De fet, el mateix Verdi, ben aviat va adonar-se’n que es tractava d’una obra fallida. Quan més tard li va ser suggerida una revisió va declarar que el problema era massa gros com per poder ser resolt amb una revisió: “En realitat és dolenta”, afirmaria Verdi en una altra ocasió.

Si la vols conèixer, només has d’escoltar els Moments d’òpera d’aquesta setmana:

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *